Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Divendres, 7 de de gener del 2011 | 16:46
Crònica · Política

Bélgica, s'acosta la separació?

La dimissió del tercer emissari del rei Albert II per formar govern a Bèlgica ha evidenciat avui mateix la greu crisi institucional que viu el país. El socialista flamenc Vande Lanotte era el tercer encarregat reial que ho intentava després del fracàs del socialista való Elio di Rupo i el secessionista de la Nova Aliança Flamenca (N-VA) Bart De Wever. Les eleccions el juny passat deixaren un panorama polític extremadament fragmentat al Parlament belga. Des d'aleshores els socialistes, els democristians i els verds dels dos costats, flamenc i való, més la N-VA han intentat formar Govern de moment sense èxit; la crisi política no té precedents ja que duen més de dos-cents dies sense Govern federal. El darrer Govern durà cinc mesos i fou liderat pel democristià flamenc Ives Leterme, que hagué de dimitir i finalment convocar eleccions després de veure com els liberals flamencs abandonaven la coalició arran del conflicte sobre els drets lingüístics a la perifèria de Brussel·les.

La proposta que el darrer emissari Lanotte havia posat sobre la taula aquesta mateixa setmana per tal de formar Govern, pretenia satisfer flamencs i valons sobre les qüestions més complicades de negociar. Així, proposava una descentralització encara més profunda del país donant a les comunitats lingüístiques i als governs regionals competències exclusives en gairebé totes les matèries, incloses les normes de circulació. A més a més, preveia una clara separació de les circumscripcions francòfones i flamenques dels afores de Brussel·les, que són la font de conflicte entre les dues comunitats. Però mentre els secessionistes flamencs demanen reduir el dèficit fiscal de Flandes, les forces valones volen més inversions i drets lingüístics per als francòfons de la zona flamenca i respecte per a les seves competències. El mateix Lanotte declarava ahir que les pretensions de les forces polítiques incloses en la negociació són clarament utòpiques. Bruno Tuybens, socialdemòcrata flamenc, afirmà que "els altres partits haurien de celebrar les properes eleccions en un país anomenat Utopia".

La dimissió de Lanotte deixa Bèlgica un altre cop al límit de l'abisme amb una ciutadania cansada de la seva classe política i una situació institucional difícil de resoldre. El conflicte entre flamencs i valons sobre la qüestió financera i la regió de Brussel·les es fa palès cada vegada que s'ha de negociar un nou Govern i el nivell federal de competències és cada vegada més fi. Flandes ja expressà a les darreres eleccions federals una clara voluntat secessionista, que les enquestes encara no donarien com a guanyadora, amb un 60% de flamencs que s'hi oposen. D'altra banda, la governabilitat de l'Estat és cada vegada més urgent, el deute públic és a punt d'arribar al 100% del PIB, les agències de rating internacional alerten el país de la davallada de credibilitat als mercats que haurà d'afrontar i sense un Govern sòlid no pot dur a terme polítiques socioeconòmiques d'envergadura. Per primera vegada, les enquestes comencen a detectar un suport incipient a la separació del país, no només a Flandes, sinó també a Valònia. El gran escull sembla ser la capital, Brussel·les, geogràficament situada en territori flamenc però de majoria francòfona, que no acceptaria formar part d'un nou Estat de majoria flamenca. La separació sembla acostar-se però a hores d'ara costa imaginar una solució institucional viable.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat