Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimecres, 22 de d'octubre del 2014 | 19:58
Crònica · Política catalana

Sense unitat per la ruptura no hi haurà independència

Una gran part dels participants a la V el passat Onze de Setembre, així com de la manifestació a plaça Catalunya del passat dia 19, veurien ara amb bons ulls --i potser hi votarien a favor-- una llista unitària de totes les forces sobiranistes. Desgraciadament, però, com s'ha demostrat, sembla que el país i la consciència nacional de la classe dirigent catalana no estan per feina.

S'imposa la voluntat de marxar cap a la plena sobirania nacional però defensant cada partit el seu perfil, espai i línia política. Pretenen normalitzar un país que encara no ho és formalment. Però això és el que tenim i amb això hem de treballar. 

A més, Artur Mas i Oriol Junqueras, des d'un punt de vista humà, polític i professional, són dues persones amb dues trajectòries molt i molt diferenciades i que han imposat el seu lideratge d'una forma molt particular, responent a les necessitats i anhels de les bases dels seus partits que havien passat per situacions difícils i traumàtiques. 

Mas i Junqueras, cadascú a la seva manera, són dos patriotes. El primer, si es vol, de nova planta, però que ha sigut capaç de signar una convocatòria que ha passat a la història i alhora capaç de presidir una trobada municipal que clamava la independència. Fins a dia d'avui, això mai no s'havia produit a Catalunya.

Junqueras, per la seva banda, és un home senzill, del poble, universitari de gran cultura però amb vocació i sentiment de classe popular. Junqueras ha sabut treure ERC de la confrontació interna que havia viscut anys enrere. 
Seria bo que Mas i Junqueras pactin una estratègia conjunta de reivindicació nacional i de full de ruta"
Tots dos, Mas i Junqueras, s'han trobat amb l'onada de la història: el gran canvi cap al sobiranisme impulsat fonamentalment per la bona gent del país i, majoritàriament, per les classes mitjanes i populars catalanes --i per un incipient empresariat que ha dit prou a la subordinació a Madrid. Aquesta onada a posat Mas, com a president de la Generalitat, i Junqueras, com a cap de l'oposició, al davant del repte més important de Catalunya dels darrers 300 anys.

Una gran part del país els hi dirà, doncs: "Aneu junts i aconseguiu la majoria absoluta". Però això no és tan fàcil. Han de portar vaixells diferents amb tripulacions diferents, i fins i tot hauran de navegar per mars ideològics diferents, representant sectors socials i econòmics diferents. Per això hem de demanar a Mas i Junqueras que s'entenguin.

En aquesta entsa no poden perdre ni un sol llençol i per això seria bo que pactin una estratègia conjunta de reivindicació nacional i de full de ruta. I que també compleixin aquest pacte de ferro fins al final. Ara mateix a Catalunya ens hi juguem massa per a patir batalles i sectarismes innecessaris. 

És cert que els elements tòxics que rodejen el President de la Generalitat no han fet la feina que calia ni tampoc han tingut la consciència i la complicitat d'arrossegar la classe política amb habilitat. Per això és important que Artur Mas i Oriol Junqueras --i si es pot, altres representants de sectors polítics com ICV i la CUP-- tinguin un punt comú en els seus programes.

No perdem més el temps amb disputes. Cal que expliquem al país que en el marc legal espanyol les gàbies de la Constitució i les autonomies no és possible la independència, per això el que cal pactar és el trencament de les cadenes de la transició.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat