Aquests dies estem assistint a una veritable campanya de propaganda des del partit socialista per intentar atribuir-se la decisió de Brusel·les de fer passar el corredor de mercaderies per l'eix mediterrani.
La decisió es prendrà demà dia 19 i, si no hi ha sorpreses de darrera hora, es donarà la raó a aquells que des de fa molts anys reivindiquen aquest corredor com el més rentable en mercaderies i passatgers. A les portes d'unes eleccions, una decisió d'aquesta mena és llaminera però l'inevitable electoralisme no hauria d'arribar a nivells tant lamentables com el del ministre de Foment, José Blanco, que ha muntat una "festa" a Barcelona per celebrar la decisió quan encara no fa una setmana deia que a l'estat espanyol hi havia cinc corredors possibles i el seu govern ha apostat per l'anomenat "corredor central" fins fa quatre dies, que evidentment passava per Madrid.
A un mes d'unes eleccions, les paraules o els tripijocs no esborraran una Espanya radial en infraestructures, construïda tant pels governs del PSOE com del PP. I amb una irresponsabilitat econòmica que en temps de crisi esclata cruament, amb infraestructures deficitàries, com molts trams estèrils de l'AVE. Si finalment Bursel·les opta per l'eix mediterrani serà gràcies a la pressió incansable de la societat civil catalana i també valenciana, que en això han anat juntes, al costat dels seus respectius governs autonòmics. Com també serà gràcies al lobby de pressió dels eurodiputats Ramon Tramosa, Oriol Junqueras, i Raul Romeva , i de molts empresaris de Catalunya i del País Valencià, que han sabut posar els interessos estratègics de futur per sobre del regat curt i políticament interessat de Madrid. No cal que vinguin a fer cap festa, que ja la farem nosaltres, sense convidats hipòcrites.
