El congrés del PP de Catalunya d'aquest cap de setmana ha tornat a ser una exhibició de nacionalisme espanyol sense complexos. Tot i que la direcció volia presentar davant l'opinió pública un nou partit més arrelat a la realitat catalana, menys agressiu amb els seus trets identitaris, el tret els hi va sortir per la culata.
Els delegats van aplaudir rabiosament totes els atacs al nacionalisme català i totes les proclames contra la sobirania de Catalunya. I això no ho van fer només els dirigents madrilenys del partit, sinó també la presidenta de la secció local catalana, Alícia Sánchez Camacho, que va ressituar el partit com a força de xoc contra l'avenç del sobiranisme a Catalunya.
De res va servir afegir la C de català a la sigla, ni incloure una senyera en el logo, ni la prohibició feta per l'organització d'exhibir banderes espanyoles al Palau de Congressos.
El PP de Catalunya de després d'aquest congrés és exactament el mateix d'abans, però més crispat, fins al punt de situar com a punt de mira els mitjans públics de la Corporació, amb TV3 al davant. Una televisió líder d'audiència que Camacho va considerar independentista, com si fos un insult. Si és líder d'audiència, per alguna cosa serà.
El problema de Camacho és preveure que, quan ja no sigui útil a Madrid, la deixin caure com a Josep Piqué
La líder del PP català s'ha embriagat amb el protagonisme polític que ha assolit els últims mesos gràcies al protagonisme que li han donat els pactes amb CiU, però això sap que se li acaba i va començar a radicalitzar el seu discurs, preveient un trencament que no trigarà gaires mesos a produir-se.
El problema que té és preveure que, quan ja no sigui útil a Madrid, la deixaran caure com a Josep Piqué i com a tants d'altres que l'han precedida. Per això Mariano Rajoy no es va dignar ni a venir al congrés, perquè per a Génova el PPc sempre ha estat un partit d'usar i tirar.
