Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimarts, 27 de de novembre del 2012 | 16:59
Crònica · Política catalana

Ni un pas enrere. Els resultats del 25-N són clars

La principal evidència d'aquestes eleccions, convertides en un plesbiscit pel dret a decidir, demostra que CiU, a pesar dels resultats, ha consolidat la seva aposta pel dret a decidir i la independència, ja que en aquesta operació la federació ha perdut vots i escons. Com diria Xabier Arzalluz, ara li ha tocat a CiU perdre "michelins".

El milió i escaig de vots de CiU són, ara, netaments sobiranistes.

Quant a ERC, el partit ha demostrat que ha avançat. Els republicans han sigut la garantia de fer passes segures cap a dret a decidir per a molts sobiranistes que no veien clar alguns sectors de CiU i del sobiranisme dialècticament més radical. ERC també ha rebut vots de procedència socialista que caldria valorar amb profunditat per tal de reforçar, en un futur, una potent Esquerra nacional.

2.080.526 electors han decidit, en la jornada del 25-N, donar suport al dret a decidir. I a tots ells cal afegir-hi una part dels 521.373 vots que ha mantingut el PSC. En la darrera jornada electoral ha quedat clar, també, que hi ha hagut 742.997 vots unionistes, cosa que obliga a una reflexió i a un treball, des de la societat civil i des dels partits polítcs, per tal de convèncer-los del projecte català.

Dit això, si aquests resultats electorals fossin els d'un referèndum per la independència de Catalunya, avui ja tindriem l'Estat català, i això també ens ha de fer reflexionar. Això ens ha d'imprimir convicció i fermesa. Perquè l'Estat, amb la seva immensa brunette mediàtica i les clavegueres de la "Soraya i els trenta nans", és una força important que sols ha ensenyat, pel moment, una petita part de l'ofensiva que prepara en cas que el projecte majoritari pel dret a decidir de Catalunya es posi en marxa definitivament.

En aquestes eleccions també hi ha hagut un correctiu a CiU i al President Mas, els quals havien estructurat la seva estratègia en una gran força política amb un dirigent únic per a liderar el projecte. S'han trobat, però, amb un país plural i madur que ha donat una gran majoria a CiU i al President. Mas, però, s'ha arriscat políticament amb la proposta: el país ha fet veure al President que el procés haurà de ser plural i amb diversos protagonistes.
Allò que s'ha acabat el 25-N és el lideratge únic i prepotent"
Per la seva banda. l'estratègia del PP, basada en ésser la segona força política i dirigir l'oposició contra CiU ha fracassat. Ara, el PP es troba que, en el seu lloc i com a cap d'oposició, s'hi troba ERC amb el seu president Oriol Junqueras, que representen la garantia d'anar cap a la independència. Però l'Estat i el PP no admetran mai el seu fracàs ni tampoc que són corresponsables de la situació i de l'avançament del sobiranisme a Catalunya.

L'Estat sols sap empastifar i comparar el procés endegat a Catalunya amb el pla Ibarretxe, com si aquesta comparativa fos un element per al desprestigi, quan realment el procés d'Ibarretxe va ser útil per a què els catalans no tornéssim a anar a fer el préssec al Congrés dels Diputats (tot i el respecte que tots tenim per a Ibarretxe i les seves bones intencions a l'intentar convèncer el poble espanyol).

Hi haurà, doncs, una gran ofensiva mediàtica que, fora de la bombolla dels mitjans de la CCMA ─que arriba, com a molt, al 30% de la població─, serà difícil de combatre. I requerirà que, de cara al referèndum, tinguem una estratègia de mitjans de comunicació desacomplexada, seriosa i contundent. Això obliga a evitar donar un sol pas enrere en la consolidació ─ampliació si cal─ dels nostres mitjans de comunicació per tal de combatre l'ofensiva unionista. Cal que tots tinguem clar que la lluita contra l'Estat espanyol, els seus aparells i clavegueres serà molt dura, i nosaltres hem de guanyar la batalla de l'opinió pública.

El President Mas, però, ha de reflexionar, i s'ha de mantenir ferm darrere de la majoria que li ha donat suport i de tots aquells qui volem esdevenir un estat independent. Amb tot, Mas ha de ser conscient que ha d'estructurar i dibuixar, com a President, un missatge que transmeti als ciutadans la seva voluntat d'encapçalar institucionalment el procés, un procés ─ara sí─ plural en la composició dels lideratges i de les forces polítiques. Allò que s'ha acabat el 25-N és el lideratge únic i prepotent.

Els pactes de futur
CiU i el President Mas volen pactar. Primordialment amb ERC i alternativament amb el Partit dels Socialistes de Catalunya. I això obliga la federació ─com ja han dit ells mateixos─ a trencar els seus pactes ─confessables i inconfessables─ amb el PP. No es pot acceptar que es posi en dubte la política d'ensenyament de la Generalitat i la immersió lingüística, o que es vulgui aprimar la CCMA, quan és l'única arma i eina que té el Govern de la Generalitat. Cal també acabar amb pactes antinatura a ajuntaments i a la Diputació de Barcelona, i cal canviar les persones pactades, com és la direcció de la Secretaria de Comunicació del Govern o la funció pública.
El futur govern tindrà poques possibilitats de fer obra de govern. Haurà d'administrar la misèria"
A més, el President Mas necessita, per a aquest via crucis, un equip coherent de col·laboradors que no l'allunyin de la realitat, com és el cas dels actuals ─amb prepotències i sectarismes mai coneguts. Cal que Mas treballi colze a colze amb persones capaces de crear coincidències i complicitats més enllà de CiU en àmbits com el món universitari, l'econòmic, la societat civil... 

Hi ha un altre front imprescindible: la premsa escrita i la ràdio. CiU també hi ha actuat en aquests àmbits amb un despreci absolut cap a la majoria de mitjans i centrant tots els recursos en donar suport a un grup privat, el Grup Godó, que en un moment de crisi per a tots els mitjans com és l'actual ha rebut milions i milions d'euros d'una forma directa ─i també indirecta. Cal, doncs, repartir aquests escassos recursos entre la nostra premsa nacional de veritat (El Punt AVUI i l'Ara) i tant o més encara entre la nostra premsa comarcal i digital.

El Govern de CiU, que segur que no li ha quedat més remei que fer la política de retallades, no ha sabut explicar, ni crear, la complicitat amb els ciutadans, i tampoc no ha aplicat la mateixa estratègia de la crisi amb els poderosos. CiU ha centrat el seu aprimament en una classe mitjana molt debilitada i en els sectors més deprimits de la nostra societat. Això requereix que CiU es replanegi de dalt a baix les seves polítiques socials: aquest canvi faria més fàcil trobar les complicitats polítiques que necessita la federació entre la resta de forces polítiques sobiranistes.

El futur govern de la Generalitat tindrà poques possibilitats de fer obra de govern. Allò que farà serà administrar la misèria provocada per la crisi econòmica i l'espoli que duu a terme l'Estat espanyol sobre Catalunya. Això obligarà el President a fer un govern no pas dels millors sinó d'homes i dones durs, decidits, de polítics disposats a acompanyar-lo en el via crucis cap a la llibertat del nostre país. Persones que no es facin enrere davant les dificultats.
De la responsabilitat de Mas i Junqueras en sortirà un calendari, uns acords i una estratègia"
A més, aquest Govern haurà de ser el que faci, juntament amb la societat, una gran campanya de pedagogia política a favor del referèndum, per tal d'explicar per què volem la independència i quines possibilitats de millora de les condicions de vida dels ciutadans es poden esdevenir a mig termini, sense oblidar l'augment de la dignitat com a poble i com a persones.

CiU i el President Mas segur que trobaran en Oriol Juqnueras i ERC el suport suficient per tal d'avançar. Però CiU primer s'ha de mullar i ha de fer propostes concretes ─i per què no dir-ho: ha de fer neteja del PP i també interna d'alguns sectors i personatges que poden malbaratar en un futur la imatge d'honestedat i transparència.

És clar, doncs, que cal una entesa d'aquest milió i mig llarg de catalans que han votat CiU i ERC, que són, en gran majoria, una part important d'aquells que van irrompre l'Onze de Setembre a la capital de Catalunya en la gran manifestació de la Diada. Estem segurs, des del Col·lectiu Joan Creixell, que de la responsabilitat d'Artur Mas i Oriol Junqueras en sortirà un calendari, uns acords i una estratègia que ens portaran cap a un referènduim pel dret a decidir. Un referèndum que tans sols hauria de repetir el resultat del passat diumenge per a dur-nos a la independència.

Ho tenim a tocar com mai abans. Però no serà fàcil i caldrà lliurar moltes batalles. Cal demanar a tots i totes molta responsabilitat, coincidència i compicitat.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat