CiU i ERC fa dies que negocien un acord per donar l'estabilitat necessària al govern d'Artur Mas. El mateix dia de les eleccions Mas va entendre que no ho podia fer sol, que havia de compartir el lideratge en el full del ruta del dret a decidir cap a l'estat propi i que havia de revisar –alguna cosa més que simple cosmètica– la seva política econòmica.
Les darreres informacions confirmen que, descartat i autodescartat el PSC, a uns i altres els separa bàsicament la data de la consulta. CiU no voldria assumir cap compromís o concreció que permeti parlar de fracàs si la jugada no surt i argumenta que les coses poden canviar i es poden exhaurir els terminis sense que la situació estigui prou madura i acabar fer-se un gol en pròpia porta. Però Oriol Junqueras i ERC no tenen marge.
Argumenten, a més, que els ciutadans van regatejar la seva confiança a CiU el 25-N i que ara Mas no pot voler pilotar el procés sense assumir cap compromís públic. Tant els republicans com els convergents es van presentar, a més, a les eleccions amb el reclam de la consulta i l'estat propi. ERC i el seu electorat semblen, per ara, disposats a assumir el cost polític de les retallades si és a canvi d'un horitzó clar, i per tant calendaritzat, del dret a decidir.
Des dels entorns polítics i mediàtics de CiU s'ha tendit a relativitzar la data i la necessitat de fixar-la i fins i tot de fer-la pública, argumentant que això donaria temps a Espanya a reaccionar i avortar la consulta. Obliden que l'estat espanyol ha estat capaç, quan ha convingut i a través del Tribunal Constitucional, de tombar en una nit 300 candidatures municipals a Euskadi. Anunciar la consulta amb un o dos mesos d'antel·lació no impediria, doncs, una acció coercitiva de l'estat i si perjudicaria la necessària movilització política i popular per assegurar-ne l'èxit. S'anuncïi o no la data l'Estat estarà al damunt si CiU i ERC van de bracet.
Mas i Junqueras negocien amb intensitat aquesta setmana. El líder d'ERC aprofita que té una legitimitat reforçada a les urnes i les esquenes cobertes internament per pressionar el president. El seu homòleg de CiU ja voldria posar data a la consulta malgrat l'opinió de dirigents del seu entorn com Oriol Pujol. Sap que no té les esquenes cobertes. Josep Antoni Duran i Lleida i els sectors mediàtics i empresarials, que critiquen les futures pujades d'impostos a les rendes més altes, apreten de valent i intenten torpedinar el pacte amb ERC.
Hores d'ara sembla remota la possibilitat que Mas faci un cop d'autoritat per controlar la situació, malgrat hi ha diverses veus que li ho demanen. De la seva part hi ha que CiU no té, ni a curt ni a mig termini, una alternativa sòlida a Mas si tira la tovallola. Si Junqueras no afluixa Mas haurà d'acabar imposant ─però als seus─ la data de la consulta. Per més llunyà que pugui semblar a dia d'avui.
