La política internacional de qualsevol país és una de les qüestions més centrals i decisives d’un govern en un món cada cop més globalitzat. A través de la política d’exteriors un país projecta enfora la seva identitat, els seus interessos i la seva economia. En el cas de Catalunya, un país sense estat, la necessitat de tenir una estructura pròpia de relacions exteriors al marge de l’Estat espanyol és vital pel seu futur.
És per això que els seus responsables, a més de ser bons diplomàtics, han de tenir un fort sentiment de país, perquè s’han de fer un lloc en un món on només compten els estats. Jordi Pujol ho va tenir sempre clar i al llarg dels seus mandats, noms com Joaquim Llimona van fer una política exterior encertada i desacomplexadament nacional.
Inicialment havia semblat que Artur Mas optava per donar continuïtat a l’estructura d’Afers Exteriors que liderava amb encert Roser Clavell, que havia estat nomenada per Josep-Lluís Carod-Rovira en el darrer tripartit. Sota el seu mandat, i contra la voluntat dels socialistes, Clavell ha obert les delegacions catalanes a punts estratègics d’arreu del món: Londres, París, Berlin, Nova York i Buenos Aires. En bona part era una política continuista de l’esperit de Pujol.
[Els nomenaments] suposen una nova decepció per aquells que esperaven que el govern d’Artur Mas mantingués el gir sobiranista
Però amb el nomenament avui de Senén Florensa, això s’ha trencat. Amb aquest nom, de qualitat professional fora de discussió, es posa en dubte la voluntat de fer una política exterior en clau de construcció nacional. Aquest trencament ja es va veure amb el nomenament del diplomàtic espanyol Juan Prat al capdavant de la Delegació de Brusel·les. Prat va ser ambaixador d’Espanya davant l’OTAN durant la guerra d’Iraq i ha servit tots els executius espanyols des de Franco fins a Zapatero.
Un personatge que no va tenir problemes a dir que la reivindicació del català a la UE no era la seva prioritat. Amb aquests nomenaments, es fa molt difícil creure que tornem a veure una política exterior nacionalment desacomplexada i suposen una nova decepció per aquells que esperaven que el govern d’Artur Mas mantingués el gir sobiranista que en teoria havia fet mentre estava a l’oposició.
