Després del setembre boig va venir la frenada, amb els resultats electorals del 25N. I de nou, ha tornat l'eufòria i la sensació en l'independentisme català que el somni és a tocar. Esquerra i CiU han segellat un pacte que podem considerar del tot històric. Han coincidit alguns elements molt positius per al sobiranisme. El primer és l'acceptació incondicional del lideratge de Mas i Junqueras en els seus respectius partits.
Seran fonamentals per quan sorgeixin problemes. El segon és la sintonia demostrada entre els dos dirigents i la sensació que el tacticisme no és solució a res. Quan es juga la història del país, el darrer que s'ha de pensar és si una decisió pot restar o sumar diputats a les properes eleccions. Els dirigents i militants dels partits han entès el missatge.
El tercer element positiu és la complicitat entre la societat civil independentista organitzada i els partits independentistes. Fa no gaires anys, el sobiranisme sempre ple de capelletes i personalismes no hauria arribat a imaginar que podria disposar de tres eines tant consolidades i complementàries com l'Assemblea (ANC), Òmnium i l'Assemblea de Municipis per la Independència que gaudeixen d'una gran implantació territorial. Per tant, un escenari molt i molt bo.
Davant d'això caldrà fer la feina ben feta i incloure des d'un primer moment i de forma generosa els altres partits que creuen en el dret a decidir i que no formen part del pacte d'investidura. I no només la CUP i ICV sinó també el PSC, partidari del NO a la independència però que defensa la celebració d'una consulta legal. Les converses amb aquestes forces no han de suposar cap endarreriment en el procés, però la consulta de l'autodeterminació serà sempre més legítima si és convocada per una majoria ben ample del Parlament.
Cal continuar treballant complicitats amb la societat, en especial als sindicats majoritaris com CCOO i UGT que haurien de jugar un paper cabdal"
Si la consulta pactada no és possible, com tot sembla indicar, el PSC tindrà un problema aleshores, però ara cal incloure'l en el bàndol dels demòcrates. Igualment és necessari continuar treballant complicitats amb el conjunt de la societat civil partidària del dret a decidir, en especial als sindicats majoritaris com CCOO i UGT que haurien de jugar un paper cabdal.
Com ja s'ha avisat en molts articles publicats també a Tribuna Catalana, ens esperen uns mesos molt complicats perquè l'Estat posarà traves per tot arreu. Però l'escull més difícil, el de la unitat i complicitat interna entre els sobiranistes, va fer ahir un pas decisiu i absolutament històric. Endavant!
