Creat el llegat pels comptats, la Diputació del General de Catalunya com a comissió de les Corts Catalanes, que "no depenia directament de la Corona i actuava com a garant de la preservació i defensa de les lleis i els interessos dels catalans" (gencat.cat), esdevingué la nostra institució primera, la Generalitat. I els primers l'han ostentat. I a tots ells –cap ella per ara– honorables. Una honorabilitat per sempre i irrefutable i que la dóna ocupar un dels trons populars més antics d'Europa. I som on som, davant l'eternitat.

Hi ha també un poble a l'altra banda del Mediterrani, en gran diàspora sempre, que al disposar d'un petit territori per reduir-la va acordar una llei del retorn, perquè tothom qui volgués s'hi pogués establir. Nosaltres ja hi estem, no ens ha de caldre retornar ni marxar si no ho volem, només hem de ser, tots i totes --i en primer lloc els honorables-- perquè és l'honorabilitat del tro ocupat la que és símbol del traspàs, generació rere generació, de l'arca que conté el nostre llegat que és la nostra dignitat.
Som la fera ferotge que, hereva del passat i conscient del present, posa sobre la taula poder viure en un món millor i més civilitzat"
És molt possible que no sigui del tot compartit, però si la cruïlla és històrica, que ho és, se'ns tira a sobre un mil·lenni de responsabilitat i davant nostre, com deia, l'eternitat. Què és el que ens hauria de fer més respecte? Que mai no oblidem i sempre tinguem present l'essència del nostre llegat –-i de la nostra dignitat–-, les nostres Corts ancestrals, conformades per dos regnes i un principat.

Som la fera ferotge que constituïa les assembles de pau i treva, pòsit de les Corts Catalanes i inici de l'herència. La fera ferotge que, hereva del passat i conscient del present, posa sobre la taula poder viure en un món millor i més civilitzat. I la fera ferotge que amb llum illenca retia homenatge a l'Ovidi Montllor, des del CAT. Quin poble!!! Es mereix obrir l'arca del seu llegat, perquè aquesta conté la seva dignitat.