És el moment idoni per començar aquesta coordinació presentant una "Moció pel dret a decidir" signada per CiU, ERC i ICV-EUA.

Aquesta resolució hauria d'explicar a l'opinió pública espanyola la seqüència de fets que va des de la sentència del Tribunal Constitucional fins a la Declaració de Sobirania, passant per la manifestació del 10 de juliol de 2010 i la de l'Onze de Setembre de 2012. Aquest és el fonament de la demanda d'un nou referèndum.

Els ciutadans espanyols estan desinformats de manera sistemàtica per la Brunete mediàtica que presenta la nostra demanda com un "órdago" que uns líders nacionalistes il·luminats plantegen a l'Estat espanyol. Hem d'intentar que comprenguin que per al poble català la "Declaració de Sobirania" és un imperatiu democràtic davant una sentència que representa la versió més subtil d'un Cop d'Estat, després de quatre anys de deliberació i manipulació vergonyosa d'un tribunal.
Els diputats catalans han d'explicar que la Declaració és la resposta a una sentència que nega l'existència del poble català"
La moció hauria de recordar al món i a Espanya que l'any 1978 el poble català va donar el consentiment a la Constitució espanyola perquè prèviament s'havia restablert la Generalitat, amb el retorn del seu President a l'exili. I perquè preveia un Estatut amb rang constituent perquè havia de ser aprovat en referèndum, al mateix nivell que la mateixa Constitució. Per al poble català els dos textos aprovats en referèndum eren indissociables. La resolució conjunta hauria de ressaltar que la sentència del Tribunal Constitucional ha desposseït d'aquest caràcter constituent a l'Estatut d'autonomia en reduir-lo a una llei orgànica ordinària.

Per aquesta raó el poble català veu la sentència contra l'Estatut com la forma més subtil de Cop d'Estat, perquè vulnera l'article 152.2 de la Constitució espanyola que estableix que un Estatut aprovat en referèndum només pot ser modificat seguint el mateix procediment. Si el Tribunal declara anticonstitucional un sol dels articles aprovats pels ciutadans de Catalunya no pot modificar la voluntat del poble català. Només pot ordenar que es repeteixi tot el procés i que el poble català es torni a pronunciar. Fins i tot dins la lògica constitucional Catalunya té un referèndum pendent.

Els diputats catalans haurien d'explicar a l'opinió pública espanyola que la Declaració de Sobirania és la resposta a una sentència que es fonamenta en la negació de l'existència del poble català, al que menysprea titllant-lo de subespècie de la ciutadania espanyola. A partir d'aquesta premissa la sentència dedueix que tota la sobirania resideix a les Corts espanyoles i que no pot ser condicionada per disposicions estatutàries com les relacions fiscals bilaterals, el principi d'ordinalitat, el blindatge de competències o el caràcter preferent de l'ús de la llengua catalana. Aquestes derivades econòmiques i lingüístiques són les que les persones senten de manera més directe.
La moció hauria de recordar que Catalunya tenia el mateix rang legal que Portugal en temps de Felip IV"
Però el fonament és la negació de l'existència del poble català com a subjecte històric. Per aquesta raó el Tribunal considera l'Estatut de Catalunya una llei orgànica que pot ser modificada. Però per fer-ho ha de reduir el referèndum del poble català a un simple procediment. En fer-ho el Tribunal va vulnerar, repetim-ho fins a l'extenuació, la garantia establerta a l'article 152.2 de la seva pròpia Constitució.

Amb una moció conjunta el debat sobre el "Estado de la Nación" tornaria a posar la demanda d'un referèndum a les portades dels mitjans de comunicació. Malgrat les manipulacions el document deixaria clar a la comunitat internacional que les demandes catalanes no són una disputa interna per qüestions fiscals o lingüístiques. Sinó que aquests conflictes deriven d'un conflicte històric dramàtic que, en darrer terme, prové de l'annexió de Catalunya al Regne de Castella per la força de les armes l'any 1714. La moció hauria de recordar que fins aleshores Catalunya tenia el mateix rang legal que Portugal en temps de Felip IV i que en va ser desposseït apel·lant al dret de conquesta.

El poble català ha resistit durant tres segles a aquesta annexió i als intents d'assimilació cultural i de persecució política violenta que ha comportat, l'últim episodi de la qual va ser el règim militar franquista. Un poble que tenia els mateixos drets i institucions que Portugal té l'imperatiu moral d'oposar-se a una sentència que redueix Catalunya a una comunitat autònoma al nivell de creacions administratives com Cantàbria o la Rioja. Té el dret i el deure de proclamar al món que és un subjecte polític i jurídic sobirà.