Després de molts anys de lluites intestines, escissions i caïnisme, ERC torna a sumar. El nou líder del partit, Oriol Junqueras, ha sabut tornar a obrir les portes de la formació a formacions i personalitats que en els últims tems s'havien allunyat d'Esquerra per motius diversos.
La renovació total de la direcció, aparcant els líders responsables del tripartit, està donant ja els primers fruits.
La primera decisió, la de posar l'escriptor Alfred Bosch com a cap de llista al Congrés, s'està demostrant encertada. La militància la va avalar massivament, malgrat les resistències de Joan Ridao, que no va saber llegir que els temps han canviat. La voluntat unitària de Bosch, de tornar a unificar l'independentisme, d'acord amb la nova línia estratègica de Junqueras, ha comportat la reconciliació amb el Reagrupament de Joan Carretero, cosa que tanca una important ferida.
Però el més important és que personalitats rellevants de la vida pública tornen a fer costat a ERC. Bosch ha incorporat a la llista a Miquel Sellarès, en un lloc simbòlic, i ha rebut el suport de noms com Lluís Llach, Gerard Quintana, Jordi Porta o Fèlix Martí, entre d'altres. Persones fidels a l'ideari independentista que ara avalen la candidatura de Bosch.
Esquerra viu un moment de suma una altra vegada, cosa que li ha de permetre millorar els resultats de cara el 20-N. No hi és tothom, però els que no hi són és perquè no volen. Davant una majoria absoluta del PP, l'independentisme ha de ser fort a Madrid i això només ho garanteix ERC, perquè el perfil del cap de llista de CiU, Josep A. Duran i Lleida, té una altra estratègia. Les bases de CDC estan inquietes, com bona part de l'electorat sobiranista convergent, i això Bosch ho ha de saber aprofitar.
