Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dijous, 15 de de desembre del 2011 | 16:50
Crònica · Política catalana

El PSC busca refer-se amb una direcció heterogènia

El PSC celebra aquest cap de setmana el seu congrés. Demà mateix aclariran la forma en que s'ha d'escollir el primer secretari.

Pere Navarro, el favorit amb handicaps

Si es voten en bloc el primer secretari i el president del partit (càrrecs que en l'actualitat ocupen José Montilla i Isidre Molas) i l'executiva, això dificultarà un equip d'integració al capdavant del partit que aglutini totes les sensibilitats. Una part significativa dels delegats intenta que, per poder-se batre en camp obert les diferents opcions (el favorit Pere Navarro, Àngel Ros i Joan Ignasi Elena) seria més lògic votar el primer secretari i que després aquest hagués de confeccionar l'executiva atenent a les correlacions de forces. I el PSC difícilment es pot permetre una direcció monolítica i controlada per l'aparell.

Amb més o menys accent catalanista, tots els candidats coincideixen en que cal que el PSC (que no és aliè a la profunda crisi de l'esquerra europea) es rearmi ideològicament i s'obri però també que tingui un projecte més sòlid i creïble. Això, que ha estat molt difícil mentre el PSOE ha governat Espanya, serà ara més fàcil amb els socialistes espanyols debilitats i a l'oposició, perquè de partir peres ningú en vol sentir a parlar al carrer Nicaragua.

Els socialistes catalans han pactat amb qui ha calgut per obtenir el poder i han desfigurat tant com ha calgut el seu programa, però han dibuixat un partit que ha anat arraconant les sensibilitats internes. Era possible pactar amb ERC o fins i tot arribar a alguns acords amb CiU, però feien nosa expressions com ara Ciutadans pel Canvi, la plataforma de Maragall que va ajudar a que els socialistes catalans obtinguessin els millors resultats de la seva història l'any 1999.

Refer un entorn polític i intel·lectual afí serà el gran objectiu del nou primer secretari. Navarro, un dels alcaldes més sòlids que té el partit però un autèntic desconegut per l'opinió pública, és el gran favorit. A favor hi té ser una imatge 'nova' del partit. En contra el seu cordó umbilical amb l'antic aparell i amb José Zaragoza i el fet de no ser diputat al Parlament de Catalunya. Això, que per exemple al PSOE és impensable, és un gran handicap perquè dificultarà molt la tasca d'oposició a la cambra catalana i sobre tot li posarà car aparèixer com l'alternativa a CiU i el seu model liberal i de pactes amb el PP, tal i com ha evidenciat aquesta mateixa setmana Josep Antoni Duran i Lleida amb Mariano Rajoy coincidint amb l'obertura de les Corts. L'obligarà també a seguir comptant amb dirigents com Miquel Iceta o Joaquim Nadal, que són més de passat que de futur.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat