El ple del Parlament de Catalunya ha estat marcat aquesta setmana, a més de per la negativa d'Artur Mas a definir les seves aliances malgrat les ofertes del PP i d'ERC, per l'elecció de José Montilla com a senador per designació autonòmica i per la polèmica entre els grups independentistes i la presidenta de la cambra, Núria de Gispert, d'Unió.
Mesos després de no tenir problemes per aparèixer vestida de fada un diumenge a la contraportada d'un diari estatal, la presidenta de la cambra va estar dimecres a la tarda d'acord amb el diputat espanyolista Jordi Cañas a no permetre que a l'hemicicle s'usin expressions com "espoli fiscal" o "Espanya ens roba", que fins i tot han usat en alguna ocasió els dirigents de la federació nacionalista que la va promoure per al càrrec.
La presidenta del Parlament ha mantingut al llarg de tota la legislatura un enfrontament directe amb els diputats de Solidaritat, que sempre van al límit del reglament i intenten evidenciar les mancances i estretors de la cambra autonòmica així com l'evidència dels acords entre CiU i el PP.
No li fa cap bé a CiU que la segona autoritat del país es posi del costat de Ciudadanos
De Gispert hauria de tenir en compte que l'eix de gravitació del catalanisme s'ha desplaçat i que expressions com aquestes estan ja plenament normalitzades a la política catalana. No li fa cap bé a la federació nacionalista que la segona autoritat del país es posi del costat de Ciudadanos per defensar l'estatu quo espanyol.
L'altre plat fort del ple ha estat el nomenament de José Montilla com a senador autonòmic. Això li ha valgut crítiques de la majoria dels partits i també del PSC per la forma en que, entenen, es denigra la figura de president de la Generalitat. Montilla segueix el camí d'altres dirigents autonòmics, com Juan José Lucas, Manuel Fraga o José María Barreda, i enfila el camí del Senat, una cambra permanentment qüestionada per la seva ineficàcia i el seu paper absolutament secundari.
Montilla no ha estat a l'alçada de la circumstància institucional del moment
Montilla no ha estat a l'alçada de la circumstància institucional del moment i renuncia amb el seu nomenament a exercir el paper institucional que fins ara han exercit els expresidents, des de Josep Tarradellas fins a Pasqual Maragall passant per Jordi Pujol, molt present encara en la vida pública.
De Gispert i Montilla han comès aquesta setmana dos errors, dos errors que no van d'acord amb els temps que corren al catalanisme.
