El govern d'Artur Mas ha entregat part del poder de control de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals al PP. El representant dels conservadors al consell d'administració de l'ens en serà el vicepresident i Alícia Sánchez-Camacho afirma que el poder dels conservadors a la CCMA es deixarà notar com mai i que la seva influència arribarà a tots els àmbits.
De fet, ella no contempla altra cosa que que el nomenament del nou director o directora de TV3 que ha de substituir Mònica Terribas (l'entorn d'Artur Mas a Presidència té entre cella i cella destituir l'actual directora, a qui no consideren prou dòcil) passi també per les mans de la seva formació, que es vol aprofitat del distanciament entre socialistes i populars i de la minorització d'ERC i ICV per plantar una pica als mitjans de comunicació públics catalans.
Armand Querol, que ja va ser militant de la post franquista Aliança Popular en els seus anys de regidor a Rubí, serà el vicepresident de l'ens i ho serà, a més, amb funcions executives. Assumirà part de les competències que fins ara tenir al director general, una figura que feia tàndem amb el president de la CCMA i que desapareix per simplificar l'estructura. Acabi o no entrant amb un o dos seients al consell el PSC, el PP i CiU seran els que tallaran el bacallà amb una doble intenció a nivell empresarial: d'una banda retallar les despeses de la televisió i de l'altra canviar el model de producció aliena bandejant les empreses menys afins a CiU i el PP i intentant beneficiar el Grup Godó.
El PP i CiU tallaran el bacallà amb una doble intenció: retallar despeses i canviar el model de producció aliena beneficiant el Grup Godó
Aquest grup, que viu un idil·li amb conservadors catalans i espanyols, espera que 8TV tregui el mateix suc d'un hipotètic ensorrament de TV3 que Rac1 va obtenir de la pèrdua del lideratge de Catalunya Ràdio fa uns anys. Per més que la premsa espanyolista inventi problemes on no n'hi ha amb l'únic objectiu de vendre diaris, CiU i el PP estan fent extensives a tots els àmbits les seves aliances i, només a l'horitzó, s'intueix un conflicte quan Mariano Rajoy digui no al pacte fiscal que proposa Artur Mas.
Si és que el president no opta per fer passar bou per bèstia grossa i no assumir el fracàs de la seva proposta, que Espanya mai assumirà, caldrà arbitrar alguna resposta, un pla B. De moment no es diu, no es coneix. Però diversos analistes coincideixen en que no podria passar d'unes eleccions anticipades. El dubte és què oferirà Artur Mas als catalans més enllà de retallades i d'acord amb els conservadors espanyols.