Aquesta vegada no hi haurà sopar, tot serà més auster, d'acord amb els temps de crisi que vivim. Però la segona part de la pel·lícula ja s'ha començat a rodar.
La decisió del PP d'abstenir-se en la votació dels pressupostos de la Generalitat confirma un camí d'entesa que va començar quan CiU va cedir inexplicablement l'alcaldia de Badalona al PP, permetent que un xenòfob com Xavier García Albiol governi la tercera ciutat de Catalunya. Les queixes del sector progressista de CiU, amb el conseller Lluís Recoder al capdavant, no van servir de res. La torna del pacte és la Diputació de Barcelona, on els populars tindran una part important del pastís.
De la mà de CiU, el PP s'ha situat al centre de la política catalana. Els pressupostos són el segon capítol del pacte i el suport a la llei òmnibus, el tercer, i així fins a l'escena final, que es produirà després de les eleccions generals, quan Mariano Rajoy arribi a la Moncloa, tant si s'avancen les eleccions com si no. Si el PP no aconsegueix majoria absoluta, aleshores CiU podrà cobrar-se el seu suport, però tampoc molt, perquè al Parc de la Ciutadella no té majoria. I si Rajoy obté la majoria absoluta, aleshores CiU pot quedar presonera del PP.
Hi havia un altre camí possible, tot i que més difícil inicialment, però amb menys costos finals, l'entesa amb el PSC o amb ERC. CiU justifica que amb els primers ha estat impossible per l'enrocament dels socialistes. Potser sí. En el cas d'ERC, ha estat diferent, perquè l'Esquerra de Puigcercós ha estat força dòcil com a partit d'oposició. El pacte pels pressupostos va estar a punt de ser possible, segons expliquen fonts coneixedores de la reunió Mas-Puigcercós. El republicà va oferir l'abstenció als comptes, cosa que permetia aprovar-los, però el president de la Generalitat, la va condicionar també a una abstenció del PP.
Mas no volia un pacte només amb ERC per evitar la imatge de "front nacionalista" i volia també l'abstenció simultània dels populars per guanyar equidistància. Pels republicans, aquesta abstenció conjunta amb el PP era inassumible i no hi va haver pacte. Mas ha optat pel PP i la història corre el risc de tornar-se a repetir, tot i que les segones parts mai són bones.
