Tancats tots els balanços polítics del 2007, un any políticament marcat per la crisi d'infraestructures a Catalunya, és hora de començar a parlar del futur. De què ens espera en el pròxim any. D'entrada una data apareix com a clau. Les eleccions espanyoles del 9 de març marcaran de ben segur l'agenda de la política catalana dels pròxims dotze mesos. Del resultat d'aquests comicis en depenen tant les relacions i pactes entre els diferents actors, com la cohesió interna dels propis partits i coalicions.
Malgrat algun sobresalt -com l'aparició d'un bon gruix de crítics a ERC o l'amenaça de trencament de Duran i Lleida amb CiU- el 2007 ha estat un any de calma per preparar un 2008 que pot ser molt més calent. I és que no hem d'oblidar que els dos partits catalanistes, i també el PSC, tenen congrés.
On el panorama sembla més clar és a la banda convergent. En matèria de càrrecs a les institucions, a CiU no li pot anar pitjor. Per tant, el 9 de març, o es quedaran igual que ara, sense ser decisius a Madrid, o tindran la paella de la governabilitat de l'Estat a les seves mans. Serà el moment de veure si la federació segueix el camí sobiranista que Artur Mas va anunciar en la seva conferència del 20 de novembre o, per al contrari, les tesis de Duran i Lleida s'imposen i la federació continua sent la crossa d'un govern espanyol sense que aquesta ajuda repercuteixi en un benefici clar i tangible per Catalunya. Amb tot, sembla difícil que un pacte CiU-PSOE pugui provocar un canvi de govern a la Generalitat, almenys a curt termini.
A ERC, en canvi, el futur apareix amb alguna incògnita més. Un any després de servir en safata la presidència de la Generalitat a José Montilla, els republicans encara no han aconseguit cap avenç tangible en l'autogovern. Nacionalment, el pacte amb el PSC trontolla, essencialment perquè el projecte de país que tenen els dos partits és molt diferent, i la militància republicana no suporta fàcilment aquest immobilisme. La proposta de referèndum al 2014 de Carod ha tingut una certa bona acollida, però la pregunta que hauran de respondre correctament els dirigents d'ERC si volen seguir liderant el projecte independentista és: i d'aquí al 2014, què fem?
El PSC, en canvi, es mira des de la barrera els problemes i els debats interns que tenen els altres dos partits grans. La tranquil·litat que tenen els actuals dirigents, que duen amb mà de ferro el partit, i la tranquillitat que dóna ser el partit amb més càrrecs públics per metre quadrat, els permet esperar amb tranquillitat el 9 de març. Només una improbable victòria del PP a les generals podria trastocar els plans d'un PSC que mentre CiU i ERC mantinguin la seva guerra caïnita viurà molt tranquil a Catalunya.
