Són dies difícils. I no només per les desenes de milers de catalans que s'han quedat a l'atur en els darrers dos anys. També ho són pels nostres polítics. Els uns perquè veuen que la festa s'ha acabat i que tots aquells anys d'alegries queden enrere. Pel camí han quedat les promeses i desitjos benintencionats en molts casos, però poc realistes. I els altres perquè, tot i que es veuen més favorits que mai, viuen amb dues pors. La primera, que no els passi com fa quatre anys i es tornin a quedar amb la mel als llavis i, la segona, que si finalment tal com tot fa pensar governen, es trobaran la caixa buida i poca capacitat per fer coses.
Amb aquest panorama no és estrany que tothom tingui els nervis a flor de pell i sigui impossible cercar el necessari consens en temps de crisi. Començant pels partits que formen govern i acabant per les forces que encara són extraparlamentàries ningú està disposat a fer un gest de magnanimitat. Poc abans d'anunciar la rebaixa de sou dels funcionaris i les reformes a què obliga la crisi, el president Montilla no va poder resistir-se a donar suport a la comissió d'investigació del cas Millet, cosa que l'inhabilita per demanar a CiU que li doni suport en les mesures anticrisi.
Montilla ha esdevingut un cop més un esclau dels seus socis. En un intent d'imitar el Confidencial.cat, Esquerra i Iniciativa s'aferren a l'intent de deslegitimar i desgastar CiU a pocs mesos de les eleccions. Ningú discuteix que els fets del Palau són mereixedors d'una comissió d'investigació parlamentària. Però si tan la desitjaven l'havien d'haver imposat quan va esclatar el cas o un cop finalitzat el procés judicial. I si el cas Millet mereix investigació al parlament, molta més se'n mereix el cas Pretòria. El cas Millet s'ha donat en un entorn particular i molt concret. El cas Pretòria, no. La investigació judicial ens aporta dades que demostren que el negoci immobiliari a l'entorn dels ajuntaments i els partits polítics va molt més enllà d'un cas aïllat.
La campanya, doncs, s'embruta per moments i serà difícil parar el ventilador que a tots esquitxa abans de les eleccions. No és només que Mas i Montilla s'hi juguin les seves carreres polítiques, és que tothom hi té molt a perdre i poc a guanyar.
