La crisi de Rodalies no dóna treva. Cada setmana que passa des que va començar el caos ferroviari a Catalunya -i d'això ja fa un any i tres mesos- la situació s'agreuja sense remei. L'obsessió per l'arribada del tren d'alta velocitat, compartida pel PSOE, que volia penjar-se una medalla que el PP havia promès i no havia complert, i pel PSC, que realitzaria un dels grans projectes de CiU, ha acabat sent una arma de doble tall. El que havia de ser un projecte de millora de les infraestructures i la mobilitat de Barcelona ha acabat col·lapsant les comunicacions de la ciutat. I, és clar, un col·lapse com aquest té uns culpables que, en aquest cas, no es poden amagar ja que les tres administracions que participen del problema i han d'oferir solucions polítiques tenen un mateix color, el vermell socialista.
És veritat que, com defensava un conseller en una conversa informal amb periodistes després del ple del Parlament, la responsabilitat més gran de tot plegat la té el ministeri de Foment. Però els errors de Magdalena Álvarez i el seu Víctor Morlán no poden tapar el silenci que ha tingut durant molts mesos la Generalitat. Amb l'excepció del conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal, que ha donat la cara en les successives crisis, la resta del govern, president i vicepresident inclosos, han amagat el cap sota l'ala al·legant que és el govern espanyol qui s'havia de responsabilitzar i oferir les solucions corresponents.
Però el que al principi semblava un petit problema s'està convertint en una crisi de proporcions descomunals a només quatre mesos de les eleccions espanyoles que està esquitxant sobretot al PSC-PSOE. De fet, el nucli de la crisi és la comarca del Baix Llobregat, d'on són tots els actuals dirigents del partit a Catalunya, i on Zapatero hauria de basar el seu triomf a Catalunya. Amb el País Valencià i Madrid perduts i amb el PP discutint-li l'hegemonia a Andalusia, els socialistes són conscients que si els seus fidels a Catalunya no responen tenen un problema.
I, de moment, no hi ha solució. Segons reconeixen al carrer Nicaragua, les enquestes detecten que hi haurà un alt grau d'abstenció dels seus votants a les eleccions de març. Només així s'expliquen el nerviosisme, les pressions i els retrets mutus entre el PSC i el PSOE en els darrers dies. Nadal i Àlvarez no es parlen. Montilla està dolgut amb Zapatero perquè ha estat incapaç d'enfrontar-se als andalusos i servir-li el cap de la ministra. A la Moncloa, en canvi, retreuen a Montilla que Nadal vagi per lliure explicant tots els desastres de l'obra del TGV. L'alarma, doncs, està encesa i aquest cop sí que la sang pot arribar al riu.
