Aquest agost, de focs artificials no només en veurem a les festes majors de tot Catalunya. En veurem -de fet ja n'estem veient- en la negociació per al nou finançament. Cal dir que d'entrada ha sorprès la ferma posició, almenys de paraula, del PSC. La línia Castells sembla haver-se imposat -segurament ajudat perquè les enquestes electorals no són gaire bones pels socialistes- als sectors més pròxims al PSOE, que aquests dies no han obert boca a Catalunya.
Castells, doncs, ha anat treballant en diferents fronts per reforçar la seva posició de cara la negociació amb Solbes. El primer que va aconseguir activar és el polític. L'actual conseller d'Economia té una molt bona relació amb el president de CiU, Artur Mas, que li dóna suport en gairebé totes aquelles propostes transversals que fa. Mas i Castells van acordar fer pinya abans de la primera negociació bilateral amb l'equip de Solbes. Castells sap que si la negociació es manté dins del que marca l'Estatut obtindrà el suport de CiU.
El segon front que ha obert Castells ha estat el de la societat civil. Més concretament el dels sectors empresarials. Amb la Cambra de Comerç com a intermediari, el titular d'Economia ha acabat rebent el suport de la majoria de patronals catalanes i dels sindicats, conscients que en un moment de recessió com l'actual un mal finançament podria donar l'estacada definitiva a una economia, la catalana, en procés de desindustrialització. Els empresaris consideren que ha de ser el govern d'aquí i no el de Madrid qui decideixi les polítiques estratègiques. I per això cal que tingui capacitat per realitzar grans inversions, sobretot en infraestructures.
El tercer front que Castells ha posat en marxa és el que podríem anomenar valencià i balear. Amb més èxit en el primer cas, ja que a les Illes també manen els socialistes, el conseller català ha demanat als territoris que pateixen el mateix espoli de Catalunya fer front comú. I, a València, cosa gairebé insòlita, la seva proposta ha estat molt ben rebuda. Tan el govern de Francisco Camps com els empresaris valencians han manifestat que estan molt més a prop del que demana l'Estatut de Catalunya que no pas del que ofereix el ministre d'Economia, Pedro Solbes. Tot plegat molts fronts a Catalunya, però cap símptoma de resposta positiva a Madrid. El PSOE no està disposat a donar el seu braç a tòrcer. I, per tant, ara cal saber què farà el PSC. Seguirà l'estratègia Castells? O s'imposarà l'ànima espanyolista? Seran capaços de vetar els pressupostos del PSOE i reforçar la posició a Catalunya? O optaran, com sempre, per anar de bracet de Zapatero i entregar amb safata de plata la presidència de la Generalitat a CiU? En pocs mesos tindrem la resposta.
