Ningú no podrà negar a Artur Mas que ha aconseguit completar bona part dels seus objectius a l'hora de formar el seu executiu, amb una combinació de persones de gruix polític i amb d'altres d'independents de reconegut prestigi. El nou govern té una inclinació conservadora, amb noms com Francesc Xavier Mena o Boi Ruiz, corregida pel fitxatge estrella de Ferran Mascarell. I des del punt de vista sobiranista, brilla en solitari l'estrella de Felip Puig, tot i que en el govern hi haurà figures clau d'aquesta orientació, com el secretari general de Presidència, Francesc Homs, i el secretari de govern, Germà Gordó.

Potser el nomenament més sorprenent fins ara és el de Pilar Fernández Bozal com a titular de Justícia. Fins ara era considerada pròxima als socialistes i a més, com a advocada de l'Estat, va ser l'encarregada d'impulsar la prohibició del referèndum d'Arenys de Munt, que va ser l'inici de l'onada de referèndums del curs passat.

No els resultarà gaire fàcil empassar-se aquest nom a les bases de CDC que van col·laborar en l'organització dels referèndums. Potser la mancança més gran d'aquest govern és el seu escàs perfil sobiranista. El govern de Mas està més pensat per sortir de la crisi per la dreta que per avançar cap a la sobirania. No sembla que alguns dels reptes, com és el cas del pacte fiscal, estiguin entre les prioritats immediates, però cal donar cent dies al nou executiu abans de prendre conclusions precipitades. Entre d'altres coses, perquè falten encara molts nomenaments.