Tres setmanes després de prendre possessió, el nou govern espanyol ja ha començat a donar senyals alarmants per Catalunya. Si la presa de possessió de Rodríguez Zapatero va estar marcada per una ambigüitat calculada cap a CiU, les paraules de l'última setmana del vicepresident econòmic, Pedro Solbes, han anat per un camí ben diferent. L'alacantí s'ha encarregat de llançar la primera gerra d'aigua freda al govern català: del nou sistema de finançament se'n parlarà, sí, però la caixa de l'Estat no està per gaires alegries. El que eren flors i violes durant la campanya electoral s'ha anat ennegrint amb el pas de les setmanes. De la lleugera desacceleració del debat amb Pizarro a Antena 3, el ministre d'Economia ha passat a parlar obertament que la crisi econòmica pot durar uns dos anys. Però, si la crisi econòmica és tan profunda, com és que el govern espanyol es pot permetre retornar 400 a tots els ciutadans, hagin pagat més o menys impostos? Una contradicció difícil d'explicar si no es reconeix que es vol complir una demagògica promesa electoral feta a remolc del PP. Però rere la declaració de crisi, hi ha un altre motiu. Solbes no està disposat a deixar anar més diners de la caixa de l'Estat cap als governs territorials. I per aquest motiu diu que n'hi ha pocs. O sigui que aquells que desitgin un tractament especial, com Catalunya, que s'hi comencin a posar fulles perquè de règim fiscal especial, ni parlar-ne.

El d'ara, però, és un problema que ja fa temps alguns pronosticaven. Igual que amb l'Estatut, les promeses del PSOE d'un millor sistema de finançament per a Catalunya s'han anat evaporant amb el temps. Tot plegat, torna a deixar en evidència les contradiccions existents entre el PSOE i el PSC i, per extensió, amb el tripartit.

A aquest pas tot acabarà amb una nova tassa (potser una mica més gran que l'actual) de cafè per a tothom. Una tassa que no serà suficient per Catalunya. El dèficit fiscal acumulat durant 20 anys i les necessitats d'una economia com la catalana fan del tot imprescindible sortir del règim fiscal comú per aproximar-se al concert econòmic, almenys en resultats. I això, ho defensar fins i tot el PSC, que és qui ara ha de moure fitxa.

Un cop més Montilla haurà de respondre (i comença a ser hora que ho faci amb fets) a les gerres d'aigua freda que constantment li llança el PSOE. Ni grup del PSC al Congrés, ni ministeris clau, ni finançament, quina serà la pròxima?