De nou la història es repeteix. Des de l'aprovació de l'Estatut del 79, entre catalans i espanyols hi ha hagut una confiança de només una sola direcció. Per molts reversos polítics que els governs, partits i institucions espanyoles facin a Catalunya, sempre hi ha hagut un sector de la societat catalana disposat a perdonar els pecats que els espanyols cometien en nom de la solidaritat "entre autonomías". Els episodis són coneguts. La LOAPA, l'intent de processament judicial contra el president Pujol pel cas Banca Catalana, la invasió de competències, l'escanyament de les finances de la Generalitat i, més recentment, el nou Estatut, han demostrat sobradament la incapacitat d'Espanya per retornar a Catalunya una part de la confiança -la major part- que se li ha fet des de la mort del franquisme.
Però a Catalunya encara hi ha sectors polítics que semblen mantenir aquest crèdit illimitat cap a Espanya. Parlem de bona part del PSC, que és incapaç d'alçar mínimament la veu contra un PSOE que cada cop més desacomplexadament defensa un model d'Espanya molt semblant al del PP. Des de fa anys, aquests sectors socialistes catalans han canviat la justificació de la seva filiació a Espanya, primer va ser en nom de l'internacionalisme i la -mal anomenada- solidaritat, que sovint amagava un anticatalanisme latent. I, després, ha estat en nom de l'interès general. No el dels catalans, ni el dels espanyols, sinó el del partit. Sectors que amb càrrecs a Madrid, sempre ben remunerats, han donat prioritat als interessos del PSOE per davant dels catalans.
Però el PSC no en té pas l'exclusiva d'aquests sectors. CiU, ICV i ERC, aquests últims en menor mesura també han tingut alguns personatges que en nom de la governabilitat de l'Estat han sacrificat els interessos de Catalunya. Quan han ostentat la clau de la governabilitat a Madrid, els partits catalanistes han optat per negociacions de curta volada. Tot i les diverses oportunitats que han tingut mai han jugat fort per bloquejar els governs del PP o el PSOE al Congrés de Diputats. Al final, aquesta força mai utilitzada ha acabat afeblint-los en les negociacions amb els partits espanyols.
És per aquest motiu, que en aquest període precongressual que afecta tots els partits, també caldria fer algunes reflexions i apuntar noves estratègies de cara a canviar les actuacions al Congrés dels Diputats. No es tracta tan de demanar la unitat dels partits catalans a Madrid -cosa impossible amb el PSC actual- però sí que tant les direccions d'ERC com de CiU es comprometin davant de la seva militància a no rebaixar a Madrid el que aprova el Parlament de Catalunya.
