Sectors governamentals del PSC han llançat aquesta setmana, a través d'El Periódico, un seriós avís al PSOE: Si el sistema de finançament que s'acordi entre l'estiu i la tardor no satisfà a Catalunya els 25 diputats que els socialistes catalans tenen el Congrés votaran en contra del pressupostos generals de l'Estat que Pedro Solbes presentarà a finals de setembre i que ja haurien de recollir el nou sistema. Una decisió d'aquest tipus, no cal dir-ho, tindria unes conseqüències polítiques imprevisibles i irreversibles.
D'entrada l'advertiment ha estat pres quasi a broma pels partits catalans i també a Madrid on, malgrat tot, només el fet d'haver-la formulat ja ha sigut molt mal rebut. Segurament el PSC seria, ara que s'acosta el moment clau de la legislatura catalana amb la negociació del finançament, més creïble en les seves amenaces si en alguna ocasió en els darrers trenta anys hagués votat de forma diferenciada del PSOE en algun tema català. S'ho va plantejar la passada legislatura en alguna iniciativa sobre els papers de Salamanca però no ho va acabar fent. Fins i tot en sis ocasions els diputats del PSC van votar, per ordres del PSOE, ‘no' a iniciatives que abans havien aprovat al Parlament català i que després s'havien elevat al Congrés.
Però ara, amb el renovat discurs catalanista de Montilla, les coses poden ser diferents. Bàsicament perquè el President sap que en la negociació del finançament s'hi juga la continuïtat i l'estabilitat del seu govern. Si l'esquerra torna a fracassar en la seva aventura de governar unida Catalunya pot estar molts anys en tornar-ho a fer i això deixaria el camp abonat a CiU i a Artur Mas per un llarg mandat. Montilla no permetrà així com així que, com va passar la passada legislatura amb l'Estatut, des de Madrid es sacsegi fins al KO el govern català amb l'ajut de CiU. Aleshores ell com a ministre s'ho va mirar des de la barrera però ara és qui ocupa el lloc de Maragall i ha d'usar totes les eines de pressió que té a l'abast.
La setmana que ve serà clau per veure cap a on decanta la tendència dels socialistes catalans, que es van allunyant de forma progressiva del seu referent estatal en la mesura que Zapatero es mostrà esquerp i poc generós amb els interessos catalans. Dilluns hi ha comissió bilateral d'assumptes econòmics i dimarts i dimecres, també en l'àmbit de la bilateralitat, la part catalana i l'espanyola es trobaran per avaluar el desplegament de l'Estatut, un terreny en que Zapatero no s'ha mogut encara de l'àmbit de les paraules. El PSC també només és a l'àmbit de les paraules a l'hora de prendre mesures, però Montilla jura i perjura (sap que té el partit darrera) que no tindrà inconvenient a passar als fets si l'agenda catalana embarranca.
