El catalanisme viu dies difícils. I la campanya n'és un reflex constant. Dia rere dia els votants nacionalistes veuen com els líders d'ERC i CiU es giren d'esquena. Estratègies molt diferenciades, cap sintonia entre els candidats i moltes dificultats per motivar els electors que els han donat suport en les últimes eleccions. Cap de les dues formacions passa pel seu millor moment de sintonia amb els qui han de dipositar les paperetes als collegis electorals. Només hi ha un denominador comú entre les dues formacions: la incapacitat per mobilitzar o, millor dit, illusionar l'electorat. Ni amb el PSOE més espanyolista dels últims anys ni amb l'amenaça de retorn del PP a la Moncloa, convergents i republicans no estan aconseguint que les enquestes millorin els resultats que van obtenir el 14 de març de 2004. Tot el contrari, lluiten per mantenir el resultat.
En el cas dels republicans aquesta lluita podria ser comprensible, ja que les passades eleccions van passar just després de l'expulsió de Josep-Lluís Carod-Rovira del govern, cosa que va mobilitzar el seu electorat i va fer que Esquerra passés dels 600.000 vots. Però lluny de millorar, en les eleccions catalanes i municipals, els republicans es van estancat per la impossibilitat de trobar una justificació a la formació del segon tripartit que convencés tot el seu electorat. De fet, part de la lleugera pujada que ha fet ERC en les enquestes en l'última setmana és perquè el candidat, i també la direcció del partit, han tornat a posar sobre la taula temes com l'autodeterminació o les balances fiscals, els temes que més preocupen a l'electorat nacionalista. I l'anàlisi que serveix per ERC, amb matisos, també serveix per CiU. L'estratègia confusa dels convergents tampoc és la millor forma de motivar els seus votants potencials. Ni Mas ni Duran ni cap altre dirigent han deixat clar què farà CiU amb els seus escons després de les eleccions. L'objectiu és entrar el govern espanyol? Arrabassar el govern català al tripartit? O optar per esperar esdeveniments si aritmèticament són necessaris? A la federació, l'únic que parla clar sembla Jordi Pujol, que avui mateix ha posat PP i PSOE en el mateix sac ja que tots dos "van fent la seva política amb gran hostilitat cap a Catalunya".

Potser la via que ha encetat l'expresident sigui l'encertada. Pujol ha demanat una "reacció pròpia" als electors catalans per "diferenciar-se de les maneres de fer" dels partits espanyols, que els últims anys han atacat de forma "descarada i enganyosa" Catalunya. Així, malgrat les estratègies dels actuals líders de CiU i ERC el 9 de març cal votar per alguna de les dues opcions nacionalistes. És l'única garantia de no beneficiar directament cap de les dues opcions espanyolistes.