Joan Ridao va presentar ahir en públic el projecte polític amb el que Esquerra es presenta les eleccions del 9 de març. Ho va fer amb una conferència d'estil sobri, ben travada i en que marcava d'una forma ben clara l'horitzó d'Esquerra per als propers quatre anys.
Esquerra tanca un cicle electoral, el de les autonòmiques i les municipals, que ha estat negatiu i en que la pèrdua de vots ha estat una tònica que no s'ha vist, però, combinada amb la pèrdua de pes institucional. Sembla, doncs, difícil repetir els resultats de 2004 però també està absolutament descartada la patacada que alguns periodistes amics de l'establishment pronosticaven i esperaven. Ja ningú contempla menys de sis diputats per als republicans que, depèn de com vagin les coses, tornaran a ser força decisiva a Madrid.
De la conferència de Ridao se'n poden extreure vàries conclusions. La primera que Esquerra va fer una aposta necessària (però que s'ha demostrat poc efectiva) el 2004. Va comprovar, un cop més, que l'Espanya del PSOE és tan estreta nacionalment parlant com la del PP. Però també que, en el terreny social, el govern de Madrid es pot condicionar i que, posats a fer-ho, més val fer-ho a l'esquerra.
La segona conclusió és que Ridao i Esquerra tenen una gran basa de cara al 9-M. I és presentar-se com l'autèntic vot útil d'esquerres i catalanista. Ningú millor que els republicans podrà defensar els interessos del govern català a Madrid. No només de les conselleries d'Esquerra, també de les del PSC.
Els socialistes catalans, que són capaços de tenir un caràcter autònom en el terreny de joc català, no veuen mai arribat el moment d'emancipar-se del PSOE a Madrid i això els pot, ara que governen a Catalunya i el soufflé antiPP ha baixat, perjudicar més que mai. Els republicans compten amb deixar clar que tots els vots que vagi a parar el PSC no serviran per defensar el govern de Catalunya sinó per fer costat de forma acrítica a un PSOE garrepa amb l'Estatut. Els socialistes catalans no s'han plantejat al llarg de legislatura, fins i tot en temes com la gestió de la ministra de Foment, els papers de Salamanca o la retallada de l'Estatut, desmarcar-se del PSOE.
D'altra banda el vot a CiU és una incògnita. ERC pretén sumar els electors progressistes i més sobiranistes de la federació amb l'argument que el vot a Duran només s'usarà per desestabilitzar la política catalana però que ningú sap si, a l'hora de la veritat, anirà a parar a Zapatero o a Rajoy. En el menys dolent dels casos, que se l'endugués Zapatero, seria per condicionar-lo a la dreta.
Ridao es va presentar doncs com un tercer home entre la disciplina socialista de Carme Chacón i els condicionants de Duran i Lleida. I també comença a créixer com a tercer home dins d'Esquerra. Més proper a Puigcercós que no pas a Carod, el cap de llista a les generals, que ahir va aplegar un ampli ventall de representants de la societat civil, tindrà un paper molt rellevant la propera legislatura i això pot fer que, a nivell intern, sigui més escoltat tot i que segueix sense tenir cap legió darrera.
Pel seu interès, a la secció Documents reproduïm íntegrament la conferència pronunciada per Joan Ridao.
