El trenta aniversari de les primeres eleccions democràtiques a l’Estat després de la mort del dictador ha acaparat portades de diaris i hores d’informatius, així com extensos especials a ràdios i televisions. Però més enllà del relat feliç d’una època que en realitat va tornar a deixar Catalunya a la cuneta, una nova transició més modesta ha començat a palpar-se amb la constitució dels nous ajuntaments al Principat i a les Illes.
A les Balears s’anuncia un canvi que com a primer pas ha donat l’alcaldia de Ciutat de Mallorca als socialistes, gràcies a Unió Mallorquina i al Bloc. Ha estat el pròleg de la reedició del Pacte de Progrés. I és que l’alternativa a les Illes és clara: una majoria absoluta del PP. Els nacionalistes de les Balears opten així clarament per una transició que permeti aprendre dels errors del primer “multipartit” i que ajudi a consolidar aquesta opció per posar més difícil en el futur que el PP torni a obtenir una majoria absoluta.

Al Principat, però, les alternatives als tripartits d’esquerres són més diverses i no passen especialment pel PP. La constitució dels ajuntaments així ho demostra, amb un balanç que projecta encara una clara decantació d’ERC pels tripartits amb el PSC i ICV, però amb algun desmarcament notori com el de l’Ajuntament de Barcelona, mercès sobretot al posicionament del candidat Jordi Portabella. Al Cap i Casal es va obrir camí als tripartits que després s’imposarien al Govern de la Generalitat. Ara s’hi visualitza el trencament més explícit d’aquest model. S’obre una transició cap a un de nou?