L’ala pragmàtica del Partit Popular ha iniciat una Operació Ensabonada a Convergència Democràtica de la qual n’hem pogut fer uns tasts aquests diumenge i dilluns amb sengles entrevistes-massatge a Jordi Pujol i Artur Mas. Sembla clar, doncs, que Mariano Rajoy ha donat l’ordre de començar els moviments d’aproximació i també de preparar la seva gent per a un possible pacte amb els nacionalistes catalans, una cosa gens fàcil després de tot el que s’ha dit i fet.
Per això res millor que fer servir el diari de més pedigrí de la dreta espanyola, l’ABC, que tan bon punt atorga a Pujol el qualificatiu d’Español del Año com l’acusa de perpetrar una política lingüística dictatorial (“Como Franco pero al revés”), segons convingui. Un diari molt més flexible que l’inveterat El Mundo, el qual ja només realitza una funció d’agitació del nucli dur del PP amb uns titulars i portades cada vegada més incomprensibles sobre l’11-M si no ets un peón negro.
El balanç de les dues entrevistes és bo per a les dues parts, perquè per molt que s’intenti evitar, avui tant CiU com el PP comparteixen un objectiu estratègic: desacreditar José Luis Rodríguez Zapatero. Uns, els nacionalistes, perquè necessiten recuperar marge de maniobra a Madrid, i els altres perquè volen el poder a qualsevol preu. Així Pujol es destapa dient que Zapatero “ha enganyat tots els catalans” i Artur Mas rebla el clau i deixa caure que si el PP canvia d’actitud, ells també canviaran. Caram, caram, molt interessant.
La tercera pota de la trinitat convergent la trobem a La Vanguardia, on David Madí es qualifica de liberal, acusa ERC de ser la responsable de la feblesa de Catalunya i insisteix a identificar tripartit amb mediocritat. Molt bé, i què en treiem de tot això? Doncs que hi ha una una part de CDC que ha desenvolupat durant els darrers anys molta inquina contra els socialistes en general, i contra Zapatero en particular, i que consideren ERC encara com una pedra al tracte urinari que amb molt de dolor aconseguiran expulsar. Aquesta facció és la que somia amb recuperar el poder via Madrid i, si poden, fer pagar a ZP l’afrenta de l’Estatut que Mas es va empassar com un aprenent qualsevol. És també el sector que comparteix amb el PP una visió del món econòmic i fins i tot identitari, tot i des d’àmbits de pertinença distints. Això en sí no hauria de ser cap problema. El que passa és que les decisions estratègiques importants s’han de prendre amb el cap fred. I ara mateix els convergents estan tan mancats d’autoestima que fins i tot l’ABC de Rajoy se n’aprofita. I d’això de les ensabonades madrilenyes, Tarradellas en sabia un tros. Estigueu atents perquè continuaran, sens dubte.
