Amb els ministres als seus despatxos i l'assumpte de la sequera sembla que resolt malgrat les nafres que ha deixat al tripartit, el finançament autonòmic es presenta com el proper tema que monopolitzarà l'agenda política catalana en els propers mesos.
Però la cosa no pinta bé. D'entrada, el seu homòleg espanyol li va traslladar que no es podria complir la data del 9 d'agost que preveu l'Estatut per fer entrar en vigor el nou model. Caldrà més temps per aconseguir un pacte entre Catalunya i el govern del PSOE i també amb el conjunt de les comunitats autònomes. Si Montilla pressiona els seus antagònics en aquest assumpte, l'andalús Manuel Chaves o l'extremeny Guillermo Fernández Vara, no es queden enrera.
Amb la publicació de les balances fiscals lligada (es publiquen en dos mesos tot i que caldrà veure amb quins criteris les calcula el govern espanyol) el president Montilla va començar a desplegar aquesta setmana una ofensiva política a Madrid, reunint-se amb el president Zapatero. Però la cosa no pinta bé. D'entrada, el seu homòleg espanyol li va traslladar que no es podria complir la data del 9 d'agost que preveu l'Estatut per fer entrar en vigor el nou model. Caldrà més temps per aconseguir un pacte entre Catalunya i el govern del PSOE i també amb el conjunt de les comunitats autònomes. Si Montilla pressiona els seus antagònics en aquest assumpte, l'andalús Manuel Chaves o l'extremeny Guillermo Fernández Vara, no es queden enrera.
Però la data (sempre i quan el retard no vagi més enllà de la propera tardor) no serà rellevant si l'acord és bo. En tot cas, tampoc hi ha molta fe en que això sigui així i es pugui reduir de forma sensible el dèficit fiscal català, que se situa en el 10% del PIB. A les limitacions de l'Estatut pactat per Zapatero i Mas, que si bé conserva elements de bilateralitat allunya Catalunya del sistema de concert al que si l'acostava el text del 30 de setembre, se li afegeix el mal moment de l'economia espanyola. La negociació del finançament arriba no només amb comunitats espanyoles que encara necessiten un tracte de favor per part de la hisenda estatal. També en un moment d'evident desacceleració econòmica, contra la qual ja s'han pres les primeres mesures de xoc. A més, amb els seus compromisos en campanya i precampanya com ara els xecs nadó o el retorn de part de la quota de l'IRPF el govern del PSOE s'ha gastat bona part del superàvit estatal.
Davant aquest context el tripartit ha optat per ‘socialitzar el patiment' per via de la unitat. Per això el conseller Castells (en qui tothom confia per negociar un sistema millor) i els seus socis d'Esquerra i ICV intentaran sumar CiU al consens per fer un front comú davant Madrid pel finançament. Caldrà veure com reacciona la federació nacionalista però la posició del tripartit és la de qui ara es posa la vena davant la ferida. Només cal recordar com, fa uns mesos, era Carod en persona qui deia que CiU no hi havia de fer res a la negociació del finançament perquè aquest era un assumpte a aclarir entre governs i que a Madrid hi trobarien Pedro Solbes i no Juan Costa o Manuel Pizarro. Ara pinten bastos i cal unitat.
