La gran clatellada electoral d'Esquerra i la crisi interna provocada per l'enfrontament entre Joan Puigcercós i Josep-Lluís Carod-Rovira ha dissimulat altres conseqüències de les eleccions del 9 de març. Una d'elles és que pactar amb els socialistes no només ha desgastat Esquerra. També ha passat factura al tercer soci del tripartit. ICV, que en els últims anys ha fet un seguidisme cec a l'estratègia política de PSC i PSOE, s'ha quedat amb la meitat de representació a Madrid, amb l'agreujant que ara, igual que Esquerra, no podran formar grup parlametari perquè a nivell estatal IU només ha obtingut un diputat. Veurem, doncs, com es desenvolupen al grup mixt, al costat de personatges com l'exsocialista Rosa Díez.
Però per al catalanisme l'altra conseqüència important, i que ha omplert molt poques pàgines de diaris, són els mals resultats de CiU. Sí, sí. Mals resultats. Ho va reconèixer en públic l'alcalde de Sant Cugat del Vallès, Lluís Recoder, que va assenyalar que no eren els resultats esperats ni per la direcció del partit ni per la militància. En públic, cap més responsable de la federació s'ha atrevit a fer una reflexió semblant. Una altra cosa és en privat i en les reunions de la cúpula de Convergència Democràtica. El nucli dur del partit considera que vista la forta davallada d'ERC, s'hagués pogut treure un molt millor resultat. I totes les mirades van enfocades al de sempre, Josep Antoni Duran i Lleida.
Problemes de salut a banda, CDC considera que Duran ha rebaixat excessivament el perfil nacionalista de la seva candidatura. Més d'un ara es posa les mans el cap per haver donat tanta màniga ampla a l'hora de formar la candidatura al Congrés i deixar vetar els noms de perfil més sobiranista de CDC. Amb tot a alguns dels representants del sector més sobiranista ja els va anar bé perquè confiaven amb un resultat encara pitjor de Duran i així poder justificar el seu relleu.
Però això no ha estat així. I tot i el mal resultat, CiU té una bona posició al Congrés per condicionar la governabilitat de la legislatura. Un cop més, però, apareix la dificultat de congeniar l'estratègia a Madrid amb l'objectiu irrenunciable de recuperar el govern de la Generalitat. I, per acabar-ho d'agreujar, la desconfiança entre CDC, sobretot del nucli pròxim a Artur Mas, i Josep Antoni Duran i Lleida és cada vegada més gran.
Així, la situació de CiU no és tan diferent a la d'Esquerra. Els republicans es troben atrapats pel seu pacte amb el PSC -i la seva voluntat de ser un partit de govern- fins a final de legislatura, cosa que els impedeix parlar clar de la seva estratègia nacional fins i tot abans d'un congrés. I els convergents es troben atrapats per la seva voluntat de seguir sent un partit amb cultura de govern a l'oposició. Per això els republicans són incapaços de deixar el govern tot i els mals resultats i els convergents no volen ni sentir a parlar d'una moció de censura per arribar al govern de la Generalitat.
