Joan Puigcercós tanca el congrés amb un partit més dividit que mai. Malgrat que el nou president ha rebut l'aval de la militància per mantenir-se en el govern -gràcies en part als vots del sector carodista-, aquesta majoria, un 65%, és feble si es té en compte el context polític actual. Complir l'acord d'Entesa no serà gens fàcil, sobretot perquè el PSOE, i també el PSC malgrat les paraules del conseller Castells, estan disposats a sacrificar un finançament just per Catalunya a canvi d'una major estabilitat en el partit que presideix Manuel Chaves. Així doncs, l'any de marge que s'ha donat Puigcercós per reconciliar els diferents sectors del partit s'albira, com a mínim, complicat. I si no que li preguntin a Xavier Vendrell que per sorpresa va ser descavalcat de l'executiva.
Cal, però, donar temps al tàndem Puigcercós-Ridao perquè treballin en la direcció que els ha encomanat la militància. Cal estar al govern, però el preu no pot ser sacrificar els interessos del país als del PSC. La militància republicana vol formar part d'un partit de govern, sense perdre l'esperit crític. De fet, els moviments de Puigcercós seran controlats i avaluats amb lupa ja que no té la majoria assegurada en el consell nacional, el màxim òrgan del partit entre congressos. Contràriament a la interpretació que tan PSC com ICV s'han afanyat a fer, aquest precari equilibri de forces farà que l'estabilitat del govern no estigui garantida, ni tan sols a curt termini. El perill d'un aparell del partit enfrontat als càrrecs de govern és cada vegada més evident. I és que, de fet, els partidaris de Carod tampoc poden comptar amb el suport del sector Carretero, que precisament considera que s'ha d'actuar amb més mà dura al govern.

De fet, l'equilibri del partit dependrà en bona mesura de si Puigcercós és capaç de fer un pacte amb Carod o amb Carretero. En el primer cas, el problema serà, com ja va passar la nit de dissabte, propiciar un possible pacte si aquest inclou el sector de Barcelona. El pacte amb Rafael Niubó ha costat car a Benach i Carod que van veure en un obrir i tancar d'ulls es quedaven sense els quatre membres de la seva candidatura que Puigcercós acceptava a l'executiva, inclosa l'exportaveu, Marina Llansana.

L'altre opció de Puigcercós és Carretero. Possibilitat que, de fet, va estar molt a prop ja que durant la setmana prèvia els dos líders van parlar gairebé cada dia. En aquest sentit, el que s'obre és un període de tempteig entre les dues parts per estudiar una futura inclusió de membres de la candidatura de Carretero a l'executiva del partit. Amb els partidaris de l'exalcalde de Puicerdà, Puigcercós tindria majoria als consells nacionals del partit. Tot plegat, però també està pendent de saber com es reflectiria electoralment aquest pacte. Puigcercós de primer i Carretero de número dos en les pròximes eleccions? O Carretero president del partit si Puigcercós opta a la presidència de la Generalitat?