El congrés de CDC ha evidenciat la fortalesa d'Artur Mas com a líder del partit. Una personalitat forta i amb un partit aparentment cohesionat i a punt per preparar l'assalt a la Generalitat, que se'ls va negar al 2003 i al 2006. La direcció de Convergència surt del congrés amb bon regust de boca malgrat la incapacitat de transmetre un missatge illusionant al país i la sensació que s'han deixat de banda temes que potser tenien més interès ciutadà, com la crisi, la política energètica o educativa. El congrés ha estat més centrat en assumptes com la definició dels límits de la Casa Gran, l'abast del dret a decidir o la relació amb Unió.
Però el conclave ha projectat una bona imatge de la formació, més quan es contrasta amb els processos interns més recents de la política catalana, el d'ERC i el del PP. El congrés del PSC, que se celebra aquest cap de setmana, es preveu encara més tranquil i és tota una incògnita el que pot passar a ICV a la tardor, on Joan Herrera i Raül Romeva volen prendre el poder descavalcant la vella guàrdia que representen Joan Saura i Jordi Guillot.
Convergència s'ha posat més que mai en mans de Mas per tornar al poder. Les votacions van evidenciar fins a quin punt el partit li fa costat sense embuts. Però també va deixar clar que hi ha molt recel entorn la estratègia dels darrers anys, que potser ha servit per sobreviure políticament a l'oposició -"els anys més durs de CDC"- però no per tenir interlocutors entre la resta de forces polítiques. Artur Mas va aconseguir el suport del 95% dels delegats. Va ser qui va treure més vots. Però qui en va treure menys va ser David Madí, el pare de la seva estratègia a qui es fa ideòleg de la voladura de ponts amb la resta de partits, especialment amb ERC.
Mas va demostrar que ha passat el dol i que està preparat per governar. Encara no ha fet net i ha evitat tibar la situació interna dins el partit donant cadires totes les sensibilitats dins la seva executiva però hi ha un cert malestar estructural, normal després de cinc anys d'oposició d'un partit que s'ha fet gran estan al govern, que haurà saber administrar. Tret de Mas, la resta de càrrecs difícilment han passat del 85% dels suports. Això evidencia que hi ha una certa malfiança i que si la situació no s'administra bé i la estratègia és compartida pot rebentar. En aquesta línea ja hi ha qui es planteja, després del resultat de Madí, si el líder de CDC no hauria d'anar pensant en un relleu al pont de comandament de la seva estratègia.
