Si algú pensava que l’experiència de l’Estatut havia servit per alguna cosa de profit anava molt errat. La setmana passada va quedar demostrat al Congrés que, canviant una mica la dita, cada partit fa sa guerra. I el resultat de tot plegat és l’espectacle veritablement patètic d’uns i altres discutint per atribuir-se la transferència de les Rodalies. El papa José Luis Rodríguez Zapatero ha llançat a l’aire un caramel anomenat Renfe i ara els catalans es barallen entre ells com nens com agafar-lo.
El més curiós és que el mètode seguit en el passat debat de política general va ser el mateix que es va fer servir en el cas de l’Estatut. El PSC fa la feina bruta d’estovar la posició del PSOE i a última hora s’aparta perquè CiU es pugui penjar la medalla. D’aquesta manera uns i altres salven la cara i, sobretot, salven la del president espanyol, que busca la manera de lligar curts els nacionalistes catalans de cara a la pròxima legislatura. La setmana també deixa la certesa que no hi haurà crisi interna d’ERC, almenys a curt termini, i que, pel que fa a l’estat, l’alternativa del PP es desinfla per moments. Així les coses assistim a l’inici de la precampanya de les generals amb una Carme Chacón investida de ministra en un nou cas flagrant d’utilització partidista de les institucions. L’estrena de la ja ministra als mitjans de comunicació ha palesat ja que el PSC tindrà dificultats per modular un missatge diferenciat del del PSOE: Chacón sembla incapaç de separar-se ni un milímetre del que sembla pura adoració al líder. Podrà fer creïble l’amenaça, sempre latent i demanada per alguns sectorsel seu partit , de recuperar el grup parlamentari propi al Congrés? A simple vista diríem que no, i aquest és un flanc feble de la socialista que presumiblement sabran atacar la resta de candidats, des del càndid Joan Herrera fins al professoral Joan Ridao, passant pel gat vell de Josep Antoni Duran i Lleida. José Luis Rodríguez Zapatero sap que per guanyar necessita mantenir a Catalunya els quinze diputats de diferència amb el PP. I per això la setmana que ve caldrà estar molt atents a la comissió bilateral Estat-Generalitat en la qual hi haurà per primera vegada la nova ministra d’Administracions Públiques, Elena Salgado. El seu repte és esvair tots els dubtes que Jordi Sevilla generava al seu pas per Catalunya. Per cert, algú pensa que aquest senyor pot renovar el discurs del PSPV?
