Tot està a punt per dissabte. Felip Puig ha fet bé la seva feina i Artur Mas viurà un plàcid Congrés Nacional de Convergència Democràtica de Catalunya que, aquest cop sí, espera que el catapulti a la presidència de la Generalitat. Com és habitual en els darrers anys el debat previ i que també centrarà al Congrés és el que confronta les dues ànimes de CiU. Aquella, mal anomenada de seny, que propugna arribar a acords amb els socialistes espanyols per, costi el que costi, poder remenar les cireres ja sigui des del govern de la Generalitat o des del grup parlamentari al Congrés de Diputats, i aquella que posa per davant de tot l'avenç nacional de Catalunya.
Sense Jordi Pujol, la síntesi entre aquestes dues ànimes ha estat molt complicada de resoldre. I més amb el record encara viu del pacte CiU-PP de l'any 1996. El segon tripartit, però, ha aconseguit fins i tot que el pacte del Majestic passés a la història i CDC té una nova oportunitat per trobar l'equilibri entre les seves dues ànimes, gràcies als esforços propis, però també als problemes de gestió del tripartit i els interns d'Esquerra Republicana. Convergència, doncs, ha de ser capaç de trobar la síntesi entre el roquisme posat al dia de Lluís Recoder i l'independentisme d'Àngel Colom.
El punt d'equilibri de les bases convergents, però, sembla estar ara més a prop de l'independentisme de Colom. Tot i que, com sempre, els convergents cuidaran molt les formes a l'hora de redactar la ponència política del congrés, tot sembla indicar que hi haurà una clara aposta per deixar clar que Catalunya aspira a la màxima sobirania possible. Potser no hi hauran referències a la independència o a la voluntat de tenir un estat propi, per evitar acusacions de radicalització de la premsa, però la presència de Puig com a número dos de Mas és un indicador que Convergència no està disposada a deixar les iniciatives nacionals en mans d'Esquerra.
Una altra cosa ben diferent serà la política de pactes que es pugui decidir al congrés de cara al futur. En això, Convergència tornarà a tirar pilotes fora. En una entrevista a l'AVUI, el mateix Puig reconeixia que ni PSC ni ERC són bons companys de viatge per a Convergència: "hem d'estar lluny de la subordinació que implica la sociovergència i de la inestabilitat que comporta un front nacionalista". Tot i que és evident que això és així, CiU té difícil aconseguir els 60 diputats que li donarien una majoria còmoda al Parlament. I no estaria malament que, encara que fos subtilment, fes una picada d'ullet a ERC durant el congrés.
