El catalanisme polític s'ha apuntat un bon gol amb l'anunci del vicepresident Pedro Solbes de publicar les balances fiscals. És evident que el govern espanyol les calcularà a la seva mida i, per evitar que carreguin de noves raons a la part catalana a l'hora de demanar una revisió a fons de l'actual sistema de finançament, les manipularà i distorsionarà tant com pugui per presentar uns Països Catalans menys "solidaris" i una Espanya menys "subvencionada". Però el que, hores d'ara, compta és el triomf a nivell d'opinió pública que ha obtingut el catalanisme amb el compromís de Solbes.

Caldrà que el gest no es giri en contra i unes xifres manipulades acabin servint només per tapar algunes boques i tranquillitzar algunes consciències que encara confien en un funcionament sincerament federal de l'Estat espanyol. Solbes ha cedit perquè no té, avui en dia, cap sentit perpetuar la manca de transparència en els assumptes fiscals. Un cop més, Espanya només ha cedit quan el cas ha clamat al cel. En la decisió de Solbes hi ha tingut molt a veure la insistència del PSC i el president Montilla perquè les balances fiscals vegin la llum després de 15 anys de reclamar-les i que els diferents governs de Madrid hagin desatès la petició. Montilla, amb una CiU i una ERC que, en matèria de finançament i infraestructures, han guanyat la batalla de l'opinió pública, gestiona una Generalitat ofegada econòmicament que no pot encarar projectes bàsics per les mancances de l'actual sistema de finançament. El sistema de 2001, pactat per CiU i el PP, ha estat incapaç de recollir l'impacte que, sobre serveis bàsics com l'ensenyament o la sanitat, ha tingut la immigració i no ha aturat el creixent dèficit fiscal català.

Ara caldrà que els partits catalans no es deixin ensarronar i fiscalitzin fins el darrer moviment dels funcionaris del ministeri d'Economia que, amb els criteris de la comissió d'experts formada el 2005, calcularan les xifres. I tenir intelligència política per, un cop es publiquin les xifres, aquestes serveixin per apropar Catalunya al concert malgrat les mancances d'un sistema finançament condicionat per un Estatut que, en aquest tema, deixa por marge.