Tal i com van projectar durant dues dècades els governs de Jordi Pujol, la Generalitat de Catalunya ha esdevingut una administració potent, capaç de respondre a qualsevol contingència i present a tot el territori. Però la crisi econòmica ha fet que, des d'opcions polítiques com CiU o el PP, es plantegin reduir de forma dràstica el número de persones que hi treballen.
Tant Artur Mas com Alicia Sánchez Camacho han apel·lat a la necessitat d'aprimar-la mentre que altres, com el líder d'ERC Joan Puigcercós, fan una críptica referència a "simplificar-ne" el funcionament i fer-lo més eficaç. Des de l'oposició es critica l'increment de càrrecs de confiança i de carcassa burocràtica i s'assenyala que la Generalitat ha incorporat més de 50.000 funcionaris en pocs anys. El Govern, en canvi, destaca que la majoria d'aquests són mestres, metges i mossos a més d'altre personal procedent d'alguns traspassos com ara el de la Inspecció de Treball.
De fet, de 2006 a 2009 la Generalitat hauria passat, segons dades de la pròpia CiU, de 170.000 a 219.000 treballadors entre el seu personal i el del sector públic empresarial. Pel que fa al personal estricte de la Generalitat el creixement ha estat de 31.000 treballadors. D'aquests, 24.000 són mestres, metges i mossos.
Per tant, si que hi ha un cert engreix de l'estructura del Govern (el número d'eventuals -càrrecs polítics de confiança- ha crescut per damunt del que va prometre l'executiu de José Montilla) però també ho és que en la majoria dels casos ha anat per atendre noves polítiques socials i que la Generalitat és, encara, el govern autonòmic de l'Estat que menys funcionaris té proporcionalment. D'altra banda, Catalunya no ha parat de guanyar població en els darrers anys.
El debat sobre l'estructura de la Generalitat -una música que els agrada sentir als empresaris que donen suport a Artur Mas- estarà damunt la taula i farà més forat que no pas la necessitat d'assegurar la bona qualitat del serveis socials.
Tot al contrari del que passa a les eleccions espanyoles. Ningú, ni Mariano Rajoy, no parla de reduir el número de funcionaris públics de l'Estat, que no ha reduït la seva estructura ni el seu personal malgrat els traspassos a les comunitats autònomes, que han fet que perdi les seves competències en àmbits com la sanitat, l'educació o la cultura. I ni CiU ni ERC ho posen com a condició per donar suport a futurs presidents espanyols.
