La sessió de control del passat dimecres al Parlament va quedar eclipsada per les declaracions de Pascual Maragall sobre l’Estatut, tot i que de fons, com gairebé sempre, el gran eclipsi sobre la política catalana el projecta la política espanyola. Artur Mas va retreure a José Montilla el seu silenci posterior a les crítiques d’un Maragall que podria haver “desconcertat” els votants del ‘sí’, però el president va voler driblar l’adversari apuntant la contradicció que troba que existeix entre el fet que CiU es pronunciï pel dret a l’autodeterminació a Catalunya alhora que no descarta tenir ministres a Madrid.
Joan Ridao va reblar el clau: “El que no va valer la pena segurament va ser el pacte Mas-Zapatero, que va malmetre l’Estatut”. De fons, una vegada més, Madrid.
Montillla defensa l’Estatut i apel·la a la rectificació d’un Maragall que ja ha insistit en les seves declaracions, ha elogiat l’estil de relació de Pujol amb Espanya i que ha anunciat que plega de president del PSC després de les municipals. Per la seva banda, Mas demana el vot i l’Ajuntament de Barcelona per a un Xavier Trias que hauria d’actuar de contrapès a la “passivitat” del Tripartit davant de conflictes com el de rodalies RENFE. L’eclipsi de política espanyola continua i potser explica en part dades com les que ha fet públiques el CEO, amb un creixement del 8% del nombre d’abstencionistes, que ja es situarien entorn al 24,4% del total de possibles votants. Molts d’ells, segur, esperen que l’ombra planetària espanyola escampi per palpar en primera persona alegries com les que ara han de viure bàsicament via nacions com Escòcia.
