La Vanguardia ha pres una clara opció per CiU, i més concretament per Josep Antoni Duran i Lleida, de cara a les eleccions del proper 9 de març. D'exemples de l'entrega acrítica, i que sovint frega el ridícul, del diari dels Godó a Duran n'hi ha per donar i vendre durant els darrers anys. Des de fotos oportunity amb qui sigui fins a peces inflades. Semblava, però, que tot era qüestió de la proximitat de La Vanguarida a un polític prou fidel a l'esperit del diari: regionalista, conservador, monàrquic, cristià...
Però aquesta setmana s'han superat i sembla que la cosa anirà a més. El director José Antich presentava el vot a Duran com un "vot de govern", al mateix nivell que el que poden rebre Zapatero o Rajoy i el cap de política del rotatiu, Jordi Barbeta, seguia la mateixa tesi el diumenge. Un i altre eren ben a prop de demanar el vot per ell, cosa que ja ningú pot descartar que acabi passant.
A més, en la peça de Barbeta es presentava una imatge gràfica ben curiosa. Duran (amb 10 diputats) en una foto de la mateixa mida que Rajoy (148 escons) i Zapatero (164 escons). En una segona categoria, i en petit, Ridao (8 escons) i Herrera (2 escons). Pel diari dels Godó, per tant, Duran, amb 10 escons, és més aprop de PSOE i PP que no pas d'Esquerra. Curiosa lectura.
La Vanguardia doncs està entestada, ara més que mai, a crear una realitat virtual segons la qual Duran és una opció real de govern i, qui només llegís aquest diari, podria fins i tot arribar a pensar que el candidat de CiU pot ser president de l'executiu espanyol. Tot plegat parteix de l'acceptació de la tesi que una bipolarització de la campanya entre Zapatero i Rajoy perjudica a a la federació nacionalista. Cal, per tant, fer creure, com intentava Antich en el seu article, el passat dijous que el 9-M serà "cosa de tres".
La Vanguardia també ha assumit la tesi que l'11-M va perjudicar singularment a CiU, cosa que segons alguns analistes no és certa perquè la federació, que va perdre cinc escons fa quatre anys, encara esperava resultats pitjors. Segons aquests hauria aconseguit salvar els mobles en les crispades jornades del 12 i el 13 de març de 2004 gràcies a recollir part del vot del PP a Catalunya, que va passar de 12 a 6 escons i va pagar de forma singular al Principat l'estratègia de la mentida d'Aznar i Acebes.
Duran se'n benficia de l'estratègia del Grup Godó i a ningú escapa que la seva relació amb Antich és d'allò més bona i s'ha posat de manifest en moments ben importants per un i altre, fins i tot a nivell personal. Però La Vanguardia i Godó esperen, amb el seu tradicional estil mercantil, poder passar factura a Duran cobrant-li els serveis prestats quan toqui. L'aposta pel candidat de CiU ho és perquè la federació s'impliqui en la governabilitat d'Espanya i el diari de la dreta regionalista tingui una interlocució privilegiada amb els poders de Madrid.
Si a Antich el van fer director des de la Moncloa en temps d'Aznar, des del mateix Palau el poden apartar del càrrec. Si tornen a guanyar els socialistes sense dependre de CiU i el tripartit es consolida a Barcelona l'actual director podria tenir els dies comptats i bona part dels negocis dels Godó podrien perillar, sobre tot les seves aventures en el camp audiovisual.
Per això necessiten no només que Duran sigui ministre en un govern del PSOE sinó també que estigui en deute amb ells. Necessiten convertir-lo en el ministre dels interesos del Grup Godó. De moment d'aquí i fins al 9-M en veurem de tots colors per mantenir la realitat virtual de presentar el líder d'Unió com el tercer home de la política espanyola i aixecar les seves espectatives de vot que, com les d'Esquerra, van a la baixa. Cap estudi demoscòpic seriós dóna a CiU més d'11 o 12 diputats i la majoria els en dóna només 9.
