La legislatura havia de venir marcada, en la seva primera part, per la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut i la resolució de la negociació del sistema de finançament autonòmic. Les dues decisions, una depenent de deu jutges amb massa pressions i poques preses i l'altra d'una negociació que ja sembla impossible i en la qual no hi ha massa més a dir-se, segueixen sent dues incògnites que cansen. I la legislatura i la política catalana amenacen d'entrar en una atonia que desgastarà i evidenciarà la capacitat d'oferir respostes i tremp a una societat desencantada del procés de negociació de l'Estatut.

En aquest context el catalanisme apareix no només dividit (això té certa lògica atès el rol de cada partit) sinó desorientat malgrat el pedaç moral que, per als electorats de CDC i ERC, suposa l'elecció de Ramon Tremosa i Oriol Junqueras respectivament com a candidats a Europa.La crisi econòmica té conseqüències molt crues a Catalunya i, per més que enviï unes meritòries propostes a Montilla per sortir de l'atzucac, Artur Mas no és capaç de projectar-se com el líder capaç de generar amplis consensos i oferir alternatives. Fins ara, sembla que el seu únic èxit (caldrà veure si tan efectiu com ell pretén) és aconseguir recuperar alguns sectors que històricament s'havien ubicat a l'entorn convergent i que en els darrers anys deien donar suport a ERC. No consta, en canvi, que hagi estat capaç de dibuixar una Catalunya emprenedora que li permeti fer forat a l'electorat menys espanyolista del PP o al més catalanista del PSC, que no només té la vista posada en Madrid, on un Mariano Rajoy amb massa vies d'aigua tampoc aprofita el caos del govern Zapatero per oferir una alternativa versemblant. En aquest sentit és evident que, per ara, la Casa Gran busca incorporar nacionalistes a CDC més que no pas catalans al nacionalisme.Esquerra, si bé té molta responsabilitat en la fermesa de l'executiu català en la negociació del finançament amb el govern amic' del PSOE, no és tampoc capaç d'oferir grans alternatives a nivell polític i econòmic i la seva invisibilitat política al Govern comença a ser preocupant. Més enllà d'una gestió correcta de les seves parcel·les, ni Carod ni cap altre conseller republicà mostren un perfil propi alt ni un lideratge polític sòlid en els assumptes clau de país. Les bases han passat d'estar queixoses amb algunes actituds de l'antiga i la nova direcció a un cert passotisme, que preocupa a l'equip que dirigeix Joan Puigcercós, que si bé gestiona sense dificultats el partit a nivell organitzatiu sembla que no tingui pressa per pensar quin és el model de país i el projecte polític que, arribat el cas, oferirà a la ciutadania.Independentment de què passi amb el finançament i el Tribunal Constitucional, dues empreses d'èxit difícil, el catalanisme ha d'actualitzar la seva estratègia perquè al post-pujolisme fa mesos que se li van cantar les absoltes.