La sequera que viu Catalunya s'ha convertit no només en un problema per a la ciutadania i la pagesia, sinó també en una autèntica tragèdia política per al tripartit que lidera el PSC de José Montilla. Equivocat o no, el govern català promou, a través del conseller Baltasar (ICV), el transvasament puntual del Segre a Barcelona per, si d'aquí a la tardor no plou com cal, assegurar el subministrament. Davant la solució catalana el govern espanyol no només ha dit que ni parlar-ne sinó que, a més, ha intentat deixar políticament en evidència a l'executiu d'esquerres.
Zapatero ha dit que no sabia res del transvasament del Segre (cosa difícil de creure quan també ha reconegut que fa sis mesos que aborda el tema amb Montilla) i ha donat a l'encara ministra Cristina Narbona tot el marge per oposar-se a les mesures del govern català. Això si, sense plantejar o sufragar cap mena d'alternativa.
Zapatero considera que si al 9-M no va fer un resultat millor a territoris com Andalusia, el País Valencià o Madrid és per culpa del tripartit i de la gestació de l'Estatut català. Per això ara no vol fer cap mena de concessió als catalans, sigui material o política.
Davant això el tripartit opta per la impotència. De la boca del president Montilla no n'ha sortit aquesta setmana ni un retret al cap de l'executiu central per haver deixat el seu govern als peus dels cavalls. Els socialistes catalans segueixen intentant convèncer els seus socis que als despatxos de Madrid ells hi trobaran la solució. Carme Chacón, amb els seus 25 diputats darrera -que aquesta setmana han votat José Bono com a president del Congrés- tampoc no ha dit ni piu malgrat que, en campanya, va assegurar que els interessos de Catalunya i el seu govern sempre estarien per davant del PSOE. Chacón està ara a l'espera d'un bon ministeri i una declaració mínimament reivindicativa la podria deixar fora de joc.
On més nervis hi ha per l'actitud de Zapatero és a ERC i ICV, on s'ha installat cada cop amb més arguments i contundència la ferma idea que Zapatero no pretén altra cosa que fer trontollar el govern català per precipitar un avançament electoral i permetre que sigui CiU qui governi Catalunya amb el PSC en un paper gregari. Una situació que permetria al president espanyol comptar amb els deu escons de la federació al Congrés, que fins ara se li neguen malgrat la bona voluntat de Duran i Lleida per arribar a acords.
ERC comptava, quan va començar a pactar amb el PSC, amb que la col·laboració del govern de Madrid facilitaria les coses però el dia a dia i la deslleialtat de Zapatero està deixant en evidència aquesta estratègia. I la nul·la independència del PSC davant el PSOE a l'hora de defensar el seu govern i les seves posicions polítiques tampoc hi ajuda. Mentre, i plogui o no, a CiU ja es freguen les mans davant la possibilitat d'un hipotètic pacte amb els socialistes a Barcelona i a Madrid que farà, de nou, feliç a l'establishment català i espanyol.
