Ja n'hi ha prou. Com dissabte, minuts després de la manifestació, reflectia Tribuna Catalana aquest va ser el crit unànime entre els centenars de milers de persones que hi van participar. I és que Catalunya sembla haver tocat fons i, ara sí, els seus ciutadans en comencen a ser conscients. Només així s'explica el notabilíssim èxit de la manifestació de dissabte, que hauria de ser el punt d'inflexió que el país necessita. Com ja apuntàvem a la crònica de societat civil del divendres, la primera victòria de la manifestació era situar cadascú a cada lloc, els que estan pel dret a decidir -o, si ho prefereixen, l'autodetermiació o la independència- i els que no.
I el resultat va ser que la força del sobiranisme va sorprendre fins i tot els propis partits nacionalistes. Guerra de xifres a banda, la de dissabte va ser una manifestació de primera divisió, comparable a les que es van fer contra la Guerra a l'Iraq o en memòria d'Ernest Lluch. I amb un plus afegit, que no va comptar amb el suport, com les altres, del partit que mana a les principals institucions a Catalunya, el PSC, ni dels sindicats majoritaris, CCOO i UGT. Però tot plegat servirà de poc si no se sap gestionar l'èxit.
La victòria ha estat comandada per la societat civil, amb la plataforma per al dret a decidir al capdavant, però a qui els tocarà gestionar l'herència de la manifestació és als dos partits nacionalistes. A tres mesos de les eleccions generals, CiU i ERC es troben amb un capital polític que no esperaven i que hauran de rendibilitzar si volen ser forces decisives a Madrid durant la pròxima legislatura. La primera assignatura ha de ser superar els vots i escons del PSC, que en els comicis del 2004 va treure tres diputats i 111.000 sufragis més que la suma de convergents i republicans. I aconseguir-ho passa per reforçar els perfils nacionalistes de les moderades candidatures de Duran i Ridao.
Ens consta que les cúpules dels dos partits han reflexionat profundament sobre la votació per reprovar Magdalena Álvarez. Un bon resultat electoral de CiU i ERC permetria, amb una estratègia conjunta, fer el que ha fet el PNB durant tota la legislatura: obtenir sucosos beneficis per Euskadi cada cop que ajuda el PSOE. I alerta que el PNB ja està allisant el terreny per fer el mateix si guanya el PP. Així doncs, més que en el futur, ara toca centrar-se en el present. La manifestació ha sembrat la llavor que caldrà començar a recollir al mes de març.
