Els resultats de les eleccions de diumenge han deixat en una molt mala posició Esquerra. La formació independentista no només ha passat a l'oposició, tal i com era de preveure. També ha deixat a ser la tercera força de la política catalana, la que tenia tota la influència i podia decantar majories a la cambra. El PP, i fins i tot ICV-EUiA, l'han passat per davant. Ara els ecosocialistes es poden reivindicar, al marge dels republicans, com l'esquerra nacional.
Malgrat la feina feta al Govern en els darrers anys i els avenços aconseguits, la patacada ha estat de les que fan època i els quadres del partit es temen el pitjor de cara a les municipals. Després de les eleccions municipals de 2007, Joan Puigcercós i Josep-Lluís Carod-Rovira, amb Jaume Oliveras com a braç executor, van optar per extendre els tripartits a tots els territoris. Els principals ajuntaments, els consells comarcals i les diputacions de Lleida i Girona es governen per pactes entre socialistes i republicans. La situació en la què també ha quedat el PSC i la temptació de CiU d'escanyar ERC per intentar dividir i minimitzar l'independentisme a les institucions i alhora tenir les mans lliures per fer pactes sense cost a Madrid no acompanyen a l'optimisme.
A les dificultats externes, que han posat en qüestió la viabilitat del projecte republicà, se li ha afegit el guirigall intern. El cop de porta d'Ernest Benach (en qui s'havia pensat per una plaça de senador autonòmic que ara ERC no tindrà) se suma als posicionaments del mateix Puigcercós, de Josep Huguet, Carles Bonet o Joan Ridao. De fet, Puigcercós té aquests dies desconcertats bona part dels seus dirigents afins, que veuen com el seu lideratge (que per ara no té més relleu que Jordi Portabella o alguns dels seus dirigents afins com ara Oriol Amorós) ha quedat sèriament qüestionat a les urnes i el president del partit no comparteix amb ells l'estratègia a seguir. El seu entorn més directe segueix sent reclòs i reduït.
Puigcercós se sotmetrà a la revalidació del consell nacional del partit el proper dia 18 però encara és una incògnita conèixer de quina forma vol reconduir la situació i intentar refer els ponts entre el partit i la societat. I tot això a l'espera de l'estripada de Josep-Lluís Carod-Rovira, tant responsable com Puigcercós de l'estratègia que ha seguit Esquerra en els darrers anys i que fins i tot ha amagat amb la creació d'una nova formació. Amb més o menys gràcia, l'actual president d'ERC s'ha limitat a interpretar la partitura que al seu dia va composar Carod i que ell ha executat fins el darrer dia al govern com a número dos de José Montilla. I mentrestant, la militància comprova desanimada i desconsolada com el nou independentisme exprés i sense contingut ideològic els dóna lliçons i amenaça l'espai municipal d'ERC. S'imposa la refundació i la cohesió.
