Joan Carretero ja és oficialment candidat a desplaçar Carod i Puigcercós de la cúpula d’ERC. Així ho ha deixat meridianament clar a l’Auditori, en un acte on ha proposat rellançar la formació republicana, amb totes les seves sigles.
L’estancament del catalanisme semblava un fet evident des de feia temps, però ara el que salta a la vista és que els protagonistes s’hi volen aplicar. Ho vol fer una ERC que finalment s’hi posarà de la mà d’un canvi radical promogut pel Reagrupament.cat o de la mà d’uns retocs teledirigits des de l’actual direcció. Carretero arriba amb força i proposa un rellançament que passi per la priorització de l’eix nacional per davant del que divideix artificialment l’espectre polític català entre dreta i esquerra. Carod i Puigcercós saben que no es poden estar quiets, davant d’aquesta embranzida i davant de les que els dediquen les urnes en els darrers temps. El rellançament sembla inevitable, tot i que encara no sabem cap a on.

L’altra gran formació catalanista, CiU, també viu el seu particular moment crucial, mirant d’agafar un nou impuls. O es queda estancada, com en els darrers cicles electorals, o opta per un rellançament clar que faci que trenqui la suma del tripartit d’esquerres que tant bons rèdits de poder dóna als socialistes. Unió sembla que ha trobat la solució en la política espanyola. Convergència, per contra i segurament molt més afinada en l’anàlisi, ha captat que el problema el té a casa. És a dir, que les solucions passen per un rellançament del propi projecte polític. El Consell Nacional convergent del passat cap de setmana sembla que així ho ha diagnosticat, a la recerca d’un eixamplament de la base de votants de CDC.

Cadascú mira de rellançar el seu projecte, però ves que entre els uns i els altres no acabin per rellançar el catalanisme...