Considerar que la moderació és un valor polític o civil en si mateix és incórrer en un formalisme ideològic, útil per emmascar els continguts de la postura que es defensa o, senzillament, l’absència de continguts. I és que la moderació només pot ser virtuosa en un sentit adjectiu, mai substantiu: ser un bevedor moderat és digne d’encomi, però no pas garantir moderadament el respecte dels drets humans. El PP ‘marià’ es vol un partit de centre reformista i moderat. Moderat en la defensa de la unitat d’Espanya o del caràcter sacre de la bandera postfranquista?
Diumenge passat, l’administrador apostòlic de Lleida, Xavier Salinas, va aprofitar l’ordenació d’un capellà guineà a la Catedral per acomiadar-se de trascantó: “aquest potser és l’últim acte que presideixo a la diòcesi de Lleida” . Dilluns vam assabentar-nos que Barbastre-Montsó s’ha personat en la causa civil pel litgi (vegeu les últimes cròniques) amb l’argument que la sentència del jutge lleidatà afectarà la diòcesi ─els serveis jurídics del bisbat aragonès ja han demanat a Lleida el trasllat de les actuacions─ i amb el concurs d’Hipólito Gómez de las Roces, fundador del PAR, expresident d’Aragó i jurista ─exmembre del Cos Jurídic de l’Exèrcit i exadvocat de l’estat a la nostra ciutat. Alhora, com no podia ser altrament, van disparar-se els rumors a propòsit del nom del futur bisbe de Lleida (Joan Piris, bisbe de Menorca, Romà Casanova, el seu homòleg a Vic, i Joan Pujol, vicari general del bisbat d’Urgell conformen el mercato lleidatà). I ahir, a aquests rumors van afegir-se els relatius al destí de Salinas. Segons el Diario Levante, el bisbe en funcions de Lleida és un dels principals candidats a succeir Agustí García-Gasco al capdavant de l’arxidiòcesi de València: “l’actitud moderada de Salinas en relació al litigi per l’art sacre podria ben aviat tenir premi en forma d’arxidiòcesi”.
El cronista els fa, humilment, una proposta: d’ara endavant, en lloc de moderat, llegeixin ‘algú que ens la vol fotre’. Facin-ho, almenys, fins que hàgim guanyat. Llavors podrem ser-ne nosaltres, de moderats. Catalanistes moderats, per exemple. O sia, catalanistes per als quals la sobirania del país és una matèria innegociable. Mentrestant, malfiïn-se de la moderació i, si un dels seus paladins decideix plegar, no passin pena.
