Aquest dissabte van visitar-nos Alasdair Allan, diputat de l’Scottish National Party ─guanyador les últimes eleccions escoceses perquè (i no malgrat que) és un partit independentista─ i Cunision Rankin, president de la Saltire Society ─entitat de la societat civil escocesa per a la qual fer país i divertir-se són la mateixa pràctica. Convidats per Òmnium Cultural i l’Institut d’Estudis Ilerdencs a la jornada El Fet nacional a l’Europa del segle XXI, Allan i Rankin van fer-nos saber, entre d’altres coses, que, per a l’emancipació nacional d’Escòcia, la recuperació lingüística també hi compta, i no pas poc. Si ho assenyalem és perquè a casa nostra, d’un temps ençà, més d’un independenista sobrevingut ha apel·lat a l’exemple d’escocesos i irlandensos, presumptament retuts davant de l’hegemonia de l’anglès, per insinuar que la causa lingüística fa més nosa que servei. Ens cal la llengua, com a element de cohesió i d’identifiació (els escocesos, és clar, pensen més en la segona funció que no pas en la prmera) i ens cal, també, com va argumentar la sociòlega Marta Rovira, que els nous (i no tan nous) catalans s’incorporin a allò que podríem dir-ne cultura de la catalanitat (llegeixi’s associacionisme o consum cultural): últimament hem tendit a reduir el projecte nacional a un horitzó polític ─deia Rovira─ , quan sabem que és la cultura, sobretot la popular, l’àmbit on tenen lloc bona part de les adhesions al país.

Rovira i la resta de ponents, Gorka Knorr, Ramon Camats i Francesc Guillaument, van ser el relleu de Vicent Sanchís, que es va fer càrrec de l’obertura de la jornada amb la conferència ‘Nació, identitat i modernitat’. La cloenda va anar a compte dels amics escocesos, als qui, per cert, no vam sentir que, en el seu ordre de preocupacions, hi hagi la possibilitat que Espanya no reconegui la independència d’Escòcia. Els qui vam ser-hi hem d’agrair-ho, no només però sobretot, a Josep Maria Forné, president d’Òmnium de Ponent, i a Oriol Berenguer, presentador i cicerone dels benaurats Allan i Rankin