Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimecres, 7 de d'abril del 2010 | 16:29
Crònica · Pla de lleida

Ambaparà!

Un dels efectes perversos de la creació d'aquest preciós artefacte que és la llengua estàndard ?quasi tan preciós com, en absència d'una selecció de futbol legal, disposar d'un club vicari? és que els parlants dels dialectes que no n'han estat inspiració, que acostumen a habitar la perifèria geogràfica i política del país, experimenten, més tard o més d'hora, una mena d'indignitat lingüística: el parlar que es vol comú, dotat de força normativa, com més va més invasiu i, finalment, percebut com a mesura de la correcció lingüística, no es correspon, ben bé o ni de bon tros, al seu.

Són doncs ?ho senten més que no pas ho pensen? uns desviats. I comença, aleshores, la mudança. Però també passa que, un cop acomplert aquest procés, n'hi ha que fan notar, des d'un localisme, si volen, ben entès, que el dir propi mai no hauria de ser motiu de vergonya: que tots els dirs, hegemònics o confinats, són, en origen, igualment locals. I que ens recorden tot el que hi hem perdut, amb la mudança. I fins i tot en fan diccionaris. Val a dir que moltes de les paraules de Lo nou diccionari Lleidatà-Català ?obra de Robert Masip, Ferran Montardit i David Prenafeta, que hi han treballat durant 12 anys i que es presenta avui al Cafè Teatre l'Escorxador? bé encara s'usen, força o molt, bé han perdut bona part dels usuaris per mor de la urbanització més que no pas per estandaritzacions induïdes.

I val a dir, també, que la iniciativa no és filla d'aquella jeremiada per "la pèrdua de riquesa lèxica" tan pròpia de pseudofilòlegs pesats, sinó del bon humor i del treball cooperatiu de centenars de lleidatans, molts dels quals joves que, amb l'estímul de recuperar paraules i expressions que es diuen o es deien a casa, al barri o al poble, que són tan nostres i que, en molts casos, fan tanta gràcia, han completat, sense proposar-s'ho, una acció de desacomplexament i redignficació col·lectives. Si al text hi trobem, per exemple, sisquere, al subtext hi llegim no hi ha cap raó per deixar de dir, o fins i tot incorporar, sisquere.

Diguem, per acabar, que la dèria d'alguns catalanoparlants pel que és correcte en oposició a l'olímpica deixadesa lingüística de molts d'altres; la dificultat per entendre que un idioma admet diversos registres d'ús i que a alguns d'aquests potser escauen més, de Lleida estant, els mots de Lo nou diccionari que no pas els seus equivalents del DIEC; les insuficiències dels models disponibles per a aquests registres, que afecten l'ús oral de la llengua i que tant n'han afectat l'escrit o literari: tot plegat no són problemes exclusius d'aquest país i, de més a més, alguns ja s'haurien resolt tot al llarg del segle XX si no haguéssim estat víctimes de la interferència arbitrària i constant dels nostres benvolguts veïns.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat