Dijous, 29 de maig. L'administrador apostòlic de Lleida, Xavier Salinas, envia un burofax, des de Saragossa i escrit en espanyol, a l'associació Amics del Museu per exigir-los que retirin la demanda civil -vegeu les cròniques del mes passat-. Salinas hi diu que no els n'ha ‘autoritzat' la presentació, afirmació que deixa perplexos els nostres Amics, de qui tothom sap que no es deuen al bisbe en funcions ─i menys si la seua funció és perpetrar l'espoli del Museu─ ni a cap autoritat eclesiàstica perquè no són una entitat religiosa. Alhora, transcendeix que Salinas, per virtut de la demanda dels nostres Amics, haurà de declarar davant del jutge, o bé que les 83 obres han estat al bisbat de Lleida, pacíficament i pública, durant més de 100 anys ─çò és, la veritat─, o bé que un esquadró de capellans trabucaires comandats pel bisbe Messeguer va apropiar-se de les peces en una coneguda ràtzia del pancatalanisme finisecular al cor de l'Aragó oriental; i que, des de llavors, el malanomentat art de la Franja és custodiat secretament per la guàrdia diocesana de Lleida ─çò és, una no veritat a què Salinas, si vol -i no cal que ens doni les gràcies-, pot acollir-se.
Divendres, 30 de maig. Francesc Sapena, advocat dels amics: "Estic sorprès pel contingut de la carta i pel fet que aquesta vingui del departament jurídic del bisbat, ja que aquest tipus d'actuacions estan considerades delicte a l'article 464 del Codi Penal i el seu autor pot ser castigat amb pena de presó d'1 a 4 anys i multa de 6 a 4 mesos". L'actuació a què alludeix Sapena consisteix a intimidar algú perquè abandoni o modifiqui el procediment que ha emprès. L'últim punt de la carta de Salinas -vam tenir-ne esment divendres- diu als nostres Amics "que es donin per advertits d'això a tots els efectes". Pateixi o no un trastorn pel qual confon l'àmbit de la seua postestat amb els confins de l'univers, és clar que l'administrador apostòlic de Lleida està gallejant l'associació que ha presentat la demanda. Gallejant, o sigui, delinquint? Monsenyor Salinas, potser que es malfiï una mica dels seus assessors aragonesos: el volem fora del bisbat de Lleida, però no pas a la presó.
Dissabte, 31 de maig: ens assabentem que l'enyorat Francesc Xavier Ciuraneta, exbisbe de Lleida i resolt defensor del seu patrimoni artístic, va dur al notari més de 40 quilos de documents que acrediten la compra i tinença pacífica de les peces. Ciuraneta s'ensumava un successor collaboracionista i per això va voler blindar els patracols que proven la legitimitat de l'adquisició de l'art. Blindar, que vol dir, també, posar els documents a disposició dels qui són al defora de l'església. Els nostres Amics anuncien que en faran ús, ara que, és clar, Salinas, si pogués, els trituraria.
Dimarts, 3 de juny. Reunió del Consorci del Museu de Lleida. Joan Manuel Tresserras, conseller de Cultura: "A mi no em mana el Vaticà ni el Tribunal de la Rota; no ens sentim afectats per les resolucions eclesiàstiques" i "les peces no sortiran de Lleida per la via de la imposició mentre jo sigui conseller". Per imposició no, però, i per acord? "L'únic final possible és l'acord, però amb un límit: el reconeixement de la legitimitat i unitat de la collecció". Bé, Tresserras.
