Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dijous, 18 de d'agost del 2011 | 16:21
Crònica · País Valencià

Anàlisi dels partits amb representació a les Corts Valencianes (III): Compromís, a continuar fent història

No sabien si a les eleccions valencianes superarien el 5% i van enlairar-se fins molt a prop del 8%. Ara estudien qui ocuparà l'escó que tenen clar que obtindran als comicis estatals del 20-N mentre les enquestes del PP expliquen que el seu ascens en percentatge de vot, en detriment dels socialistes, no cessa.

València · Compromís s'ha convertit, per mèrits propis i gràcies a factors exògens no gens negligibles, com la formació de moda al País Valencià. Ben bé no és una formació, però. Són centenars, les persones que s'han adreçat a la coalició coliderada per Enric Morera i Mònica Oltra, a fi de demanar-ne l'alta. La resposta, sempre enmig de la incredulitat, és la mateixa: "Heu d'afiliar-vos a un dels tres partits que en formen part."

Perquè, en efecte, Compromís és el resultant de tres partits diferents alhora que complementaris: el Bloc Nacionalista Valencià n'és l'hegemònic (va nàixer a la darreria dels anys 90, després de la unió de diversos partits nacionalistes, amb especial importància de la Unitat del Poble Valencià), però Compromís també és integrat per Iniciativa del Poble Valencià (fruit d'una escissió ecosocialista que el 2007 va patir Esquerra Unida del País Valencià) i per Els Verds – Esquerra Ecologista, formació igualment jove com a conseqüència de la perenne atomització de l'espectre verd.

L'èxit de Compromís, com no s'estan de repetir a la coalició, és la capacitat que han tingut de donar joc a totes les potes que sostenen l'equilibri d'aquesta taula comuna del valencianisme progressista i ecologista. Morera, que n'és el síndic parlamentari i la veu del partit amb més afiliats, no dubta a cedir el protagonisme a Oltra, alhora que els uns i els altres no han barrat el pas als ecologistes, que són clarament minoritaris en comparació amb Bloc i Iniciativa. El diputat Juan Ignacio Ponce Guardiola n'és la prova: ocupa un dels sis seients que Compromís va obtenir a les eleccions del 22 de maig.

L'ascens de la coalició ha perjudicat els socialistes i Esquerra Unida, però cal tenir en compte, malgrat això, que el PSPV-PSOE va ser la federació socialista que menys percentatge de vot va perdre a les autonomies on van celebrar-se eleccions el maig passat (conjuntament amb l'extremenya i la manxega) i que EUPV continua tenint representació a les Corts valencianes, amb un 6% que, de fet, sempre ha estat el seu resultat habitual al País Valencià. Així doncs, el mèrit és molt més notable que no sembla.

L'entrada a ajuntaments on mai no havia estat el nacionalisme valencià ha estat l'altre element que confirma la consolidació d'un pol polític fins ara tan feble que sovint resultava directament invisible. Els tres regidors de València en són l'exponent més clar, la demostració que no ens trobem davant un fenomen puntual i casuístic.

Ara tenen per davant un repte encara més atractiu: que una veu valenciana arribe per fi al parlament espanyol. Ho tenen ben a l'abast per la circumscripció de València, on busquen un candidat que agrade tots els partits integrants de l'entesa i que tinga un grau de coneixement públic important. Sembla que l'escollit serà Diego Gómez, expresident d'Escola Valenciana, l'entitat que tant i tan bé ha treballat en defensa de la presència natural de l'idioma propi a l'ensenyament. A Alacant, on les possibilitats són molt inferiors, el cap de llista podria ser un altre activista cívic molt popular, qui ja fou diputat a Madrid (per EUPV) i és catedràtic de Dret Constitucional, Manuel Alcaraz.

El Bloc, als comicis del 2000, amb un PSOE fluix, ja va explorar la possibilitat de situar una cara coneguda a Madrid. Van presentar Ferran Torrent al Congrés dels Diputats i Joan Francesc Mira al Senat, però tots dos van quedar molt lluny de ser escollits. Era un Bloc que acabava de nàixer, encara tovet, massa difús. Ara la marca Compromís és molt més contrastada i afermada al mapa polític valencià. Ha calgut de barrejar el nacionalisme del Bloc (soci de CiU i, per tant, en ocasions massa centrat políticament) amb el to reivindicatiu d'Iniciativa (l'energia d'Oltra, però també de Joan Ribó a València, ha estat cabdal) i el color verd que hi aporta Esquerra Ecologista, per tal que, ara sí, resulte possible com mai que els valencians disposen d'una veu autòctona –no sotmesa a cap partit d'obediència estatal– al Congrés dels Diputats. Podria ser, però, que aquesta veu s'immergira a un grup més ample –el que patrocina Juan López de Uralde, l'activista de Greenpeace, sota el nom d'Equo– a fi de gaudir dels privilegis de tenir grup parlamentari propi. Iniciativa i Uralde ja han confirmat la bona sintonia que mantenen.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Notícies relacionades
Indica publicitat