Sembla estar fet només per la política, però Eduardo Zaplana podria acabar la seua relació amb ella després dels comicis del 9 de març. No ho deixa intuir, ans al contrari, el llampant número 4 per la circumscripció de Madrid -una compensació digna, després d'haver estat censurat per Francesc Camps a València i a Alacant-, però el futur no pinta gaire bé pel cartaginer.
De moment, durant la campanya electoral es mantindrà en un respectuós segon plànol. No participarà en els principals mítings del PP, i com a molt passejarà per algunes localitats mitjanes on els primers espases del partit -els Rajoy, Pizarro, Costa i companyia- no hi arriben. Com el seu company d'escó i de fuet Ángel Acebes, Zaplana no treurà massa el cap per les televisions del 22 de febrer al 9 de març. No s'ha d'espantar la tropa, ja
prou escandalitzada per les formes com ha estat desplaçat de les llistes Alberto Ruiz-Gallardón.
Un cop passat el dia D, passe què passe, Zaplana no continuarà com a portaveu parlamentari dels conservadors. No debades, la passada legislatura ja era 'vox populi' que Rajoy se'n volia desempallegar, tant d'ell com d'Acebes, però l'ombra d'Aznar li ha fet veure que era millor la línia dura contra els socialistes, a fi de mobilitzar al màxim els seus i mirar de desmobilitzar-ne els altres. Si el PP no governa, el podria substituir Gustavo de Arístegui, i si ho fa, el càrrec recaurà sobre una persona de perfil baix. En qualsevol cas, l'endemà de Zaplana a l'hemicicle espanyol no sembla massa clar. Alhora, difícilment ocuparia responsabilitats de molta alçada en un hipotètic executiu popular. No podria fer-ho per les ajudes externes que necessitaria el PP, però també perquè al capdavall seria com la restauració, amb el trident de l'11-M i de la tensa legislatura proppassada novament al capdavant del govern. L'eixida més honrosa de Zaplana seria repetir en un ministeri mitjà, a l'estil de Treball, que ja va ocupar amb Aznar, o Administracions Públiques. És impensable que siga vicepresident, i encara més que el nomenen ministre de Justícia o d'Afers Exteriors. Ara bé... i si perd el PP?
Tenint en compte que no serà novament portaveu, qualsevol responsabilitat seria menor, i la seua aurèola de líder polític s'apagaria. Zaplana no en té prou, amb una presidència de comissió parlamentària, per molt xofer privat i sou milionari que puga tenir. Zaplana, en política, no sols està “per forrar-se”, com va dir poc abans d'accedir a l'alcaldia de Benidorm (Marina Baixa), sinó que aspira a trascendir a la vida pública. Li agrada ser famós, té fusta de polític populista i amb grapa.
Donat això, podria materialitzar-se un rumor que igualment s'escampa de fa temps entre la classe política, i és el seu pas a la iniciativa privada. No té cap empresa personal, però sí bons amics que no dubtarien a endinsar-lo en aquest món. Les dots polítiques i els contactes que aquesta proporciona són un bon 'background', sense dubte, per l'exministre. Qui no voldria aprofitar la capacitat dialèctica de Zaplana, molt més lúcid que no el seu successor Camps, per exemple? Atents a aquesta possibilitat, doncs. Més encara tenint en compte que el murcià té importants comptes pendents... amb els bancs. De segur que no l'ofeguen tant com a un particular qualsevol, però no cal oblidar que té una hipoteca de vora dos milions d'euros, fruit de la compra d'un luxós pis de 500 metres quadrats a l'avinguda de la Castellana de Madrid, al 2002. El sou com a portaveu parlamentari, que al cap de l'any significa uns ingressos d'uns 70.000 euros, ja són minsos per abonar les quantitats pendents -tot i que es tracta d'un crèdit “amable” de la Caixa del Mediterrani (CAM)-, i l'accés a l'empresa podria ajudar-li, en aquest sentit.
El seu abandó no afectaria la seua família política, o més ben dit exfamília. El seu sogre, Miguel Barceló, torna a aparèixer a les llistes del PP per Alacant per ser reelegit com a senador, càrrec en què acumula dues dècades. La seua filla Ángela Barceló, excunyada de Zaplana, és des del juny passat diputada a les Corts valencianes, i va fer mans i mànigues per aconseguir la presidència del PP benidormí, per bé que no va poder guanyar la zaplanista Gema Amor. El diputat al Congrés Francisco Murcia, nebot de Miguel Barceló, també repetirà a la cambra baixa, on porta quatre legislatures. I, per acabar-ho d'adobar, tot indica que s'estrenarà al Senat Francisco Almodóbar, nét de Barceló i president de les Noves Generacions de Benidorm. Situat com a primer reserva, els plans passen perquè Barceló (de 85 anys, i que de Zaplana només diu que és “pare dels meus néts”) es jubile als propers quatre anys i el jove Almodóbar, sense professió coneguda (encara que la família és important al sector turístic local, el relleve. Una humiliació més per Zaplana, la quàdruple “col·locació” de la família política, que podria ser la punteta a la seua mala ratxa. Sempre li pot quedar, per matar el cuquet de la dialèctica, impartir cursets (o sermons) a la fundació FAES. Amb ulleres o sense.
