No podia ser d’una altra manera, si ateníem al sentit comú. Esquerra Unida del País Valencia (EUPV) i Bloc Nacionalista Valencia (Bloc) concorreran units a les eleccions valencianes del proper 27 de maig. Una coalició que s’eixampla, si no hi ha sorpreses d’última hora, a Els Verds del País Valencia – Esquerra Verda, (EV-EV) a Els Verds – Esquerra Ecologista (EV-EE) i a Izquierda Republicana, el partit fundat per Manuel Azaña. Només queda fora, per voluntat propia, Esquerra Republicana del País Valencia, que aspirava a un pacte a llarg termini que incloguera no sols la cita autonómica, sinó també l’estatal i als municipis més importants. L’acord preelectoral ha estat possible perquè EUPV ha decidit que el Bloc esculla el tercer candidat de la llista per Alacant, que fins ara, i segons la resolució del Consell Nacional d’Esquerra Unida celebrat el proppassat 7 de setembre, havia de ser pactat entre les dues formacions, i recaure en una persona independent. Així doncs, EUPV encapçala les tres llistes autonòmiques, i també ocuparà els números 2 de València i Alacant, i el 4 per València; pel Bloc, seran els números 2 de Castelló, i 3 de València i Alacant. Per últim, un ecologista, segurament Joan Francesc Peris (EV-EV), anirà en el número 5 a la llista de València, tancant les possibilitats reals que, segons els experts en demoscòpiam, té aquesta coalició: 10 diputats sobre 99.
Una feina ben feta, que no haguera transmès a la societat la imatge d’un pacte que més aviat semblava un repartiment de cadires virtuals, haguera permès, segons va dir el síndic d’Esquerra Unida a les Corts valencianes, Joan Ribó, que l’entesa multipartita haguera arribat a tenir 15 escons. El temps, en qualsevol cas, dirimirà l’efecte final d’aquesta nova fórmula –si bé el 1987 Izquierda Unida i Unitat del Poble Valencia ja van coalitzar-se abans dels comicis, als tres mesos d’accedir a l’hemicicle els dos diputats nacionalistes van abandonar el grup parlamentari per passar-se al grup mixt–.
Com a cap de llista hi haurà Glòria Marcos, recentment reelegida com a coordinadora general d’EUPV, cosa que indueix a pensar que el pacte estava aturat pels difícils equilibris interns de la formació d’esquerres. Tot just quan s’ha renovat la direcció, la resolució del Consell Nacional del 7-S no ha estat impediment perquè els tres negociadors d’Esquerra Unida hagen acceptat que el 3 per Alacant siga del Bloc. Ara, en tot cas, els consells nacionals d’ambdós partits hauran de validar l’acord, i en el cas d’EUPV, fins i tot, caldrà que tota la militància s’hi pronuncie a través d’un referèndum intern. No hi ha d’haver sorpreses, però.
La desconfiança de sectors d’EUPV per la tebiesa esquerrana del Bloc, i la desconfiança de sectors del Bloc per la dependència de Madrid que té EUPV –sobretot, del Partit Comunista–, no evitarà, però, que l’anunci del pacte a escala autonòmica implique més acords a àmbit municipal. Per exemple, a Benidorm o Elx, on podrien ‘robar’ un regidor al PP, qui sap si el determinant perquè no governen els conservadors. A València i a Alacant, aquests pactes municipals serien encara més interessants, ja que, sobretot en el segon cas, la distancia del PP respecte l’oposició no és tan gran com pot semblar, i no cal oblidar que al cap i casal els socialistes presenten Carme Alborch com a candidata, una persona que té molta transcendència pública i que, de ben segur, retallarà distàncies entre els dos grans partits. Ni a València ni a Alacant, té avui el Bloc cap regidor, i d’ací el desinterès de les assemblees locals d’EUPV a fi d’aplanar-los el camí. El component comunista d’EUPV, com ha quedat dit, és preponderant, dins de la formació, i aspiren a controlar el grup parlamentari i la majoria de grups municipals en què hi són presents. Conseqüència d’això és que el distanciament entre EUPV i Bloc siga més que considerable a Castelló. Des d’allà, fins i tot, hi ha sorgit un corrent, intitulat “Bloc, tu pots!”, que defensava la presència del partit en solitari amb vista a les eleccions del 2007.
Amb l’acord preelectoral tancat, caldrà esperar a veure la incidència que té el discurs de Joan Ignasi Pla, secretari general del PSPV-PSOE, i, encara més, l’anomenat “efecte Zapatero”, en la titànica feina dels socialistes per retallar els onze punts que el PP va treure’ls el 2007. Si són capaços de retallar aquesta distància, l’objectiu del pacte –“oposar-nos en qualsevol cas al PP”– serà ben a prop. Caldrà veure, també, si aquest compromís dels contraents implica que no puguen haver pactes amb el PP a cap municipi, una qüestió que no seria gaire ben rebuda per determinades esferes dels nacionalistes.