Setmanes enrere informàvem sobre les novetats al voltant de les factures falses que presumptament hauria abonat Terra Mítica, a canvi de treballs no realitzats, segons es desprèn de les acusacions fetes per empresaris que van prestar els serveis de les seues firmes al parc temàtic de Benidorm. Parlàvem també de l'existència de factures ocultes emeses per l'Institut Valencià de l'Exportació (Ivex), de les quals va beneficiar-se el cantant Julio Iglesias, que cobrava en paradisos fiscals, i d'amagatotis, el triple d'allò que percebia oficialment per "representar" el País Valencià en fires econòmiques internacionals, en què apareixia de bracet d'uns empresaris del tot fidels al PP d'Eduardo Zaplana i ara al de Francesc Camps. En total, per cinc actuacions, Iglesias va rebre mil milions de pessetes. Doncs bé, el cercle s'estreny. Ara és la Generalitat Valenciana, directament, qui està involucrat en el suposat pagament de factures falses o, almenys, en el no-pagament de l'IVA. Terra Mítica es una empresa mixta, privada-pública, amb forta inversió de les dues principals caixes d'estalvi valencianes -Bancaixa i la Caixa d'Estalvis de la Mediterrània-, de la qual la Generalitat és partícep en una cinquena part. L'Ivex, al seu torn, està molt lligada a l'empresariat valencià. En canvi, ara és la Societat Projectes Temàtics, SA, qui estaria esguitada per aquesta manera de fer tan particular. Un salt qualitatiu evident, ja que la societat depèn directament del departament d'Economia i és l'encarregada, en teoria, de garantir la netedat i solvència, així com la promoció, dels megaprojectes que idea el Govern valencià, entre els quals destaquen, amb llum pròpia, Terra Mítica i, precisament, la Ciutat de la Llum d'Alacant, dos regals del PP de Zaplana a les comarques del sud, aquelles que encara li són cegament fidels.
1,5 milions d'euros, són els que no hauria declarat la Societat Projectes Temàtics, SA, durant els exercicis fiscals dels anys 2001 i 2002. Novament suren pagaments inflats relacionats amb Terra Mítica, i coincideixen noms i cognoms de bona part dels actors implicats.
Fet i fet, hi ha l'empresa C3 Ingenieros, el president de la qual és Vicente Conesa, tot un clàssic en aquesta mena d'afers tèrbols duts a terme en època de Zaplana. Aquesta mercantil apareix de la mà d'unes altres dos, Hormigones Martínez i Lubasa, propietat de Luis Batalla, l'amo de la construcció a Castelló, amb permís de Marina d'Or. Tampoc no falten empreses de molta anomenada, com ara Cobra, una filial del "florentinià" grup ACS.
La Fiscalia d'Alacant, a la qual s'ha adreçat el ministeri fiscal després de tenir coneixement del possible frau fiscal per mà de l'Agència Tributària -a la qual haurien informat, al seu torn, uns particulars anònims-, haurà d'investigar, ara, aquest nou cas. La feina, si vol filar prim, li durà unes quantes setmanes, ja que, per exemple, en el cas de Conesa, la relació amb la Generalitat Valenciana ve de llarg, i acumula 10 milions d'euros de facturacions a càrrec de l'erari públic.
Paral·lelament corre pels jutjats el conegut com a "cas Fabra", pel qual està imputat el president de la Diputació de Castelló, que podria haver comès fins a tres delictes diferents. La situació és rocambolesca, ja que, al contrari del que acostuma a fer el PP, aquest partit encara no ha anunciat qui serà el president de la corporació provincial en cas que els populars revaliden la seua majoria absoluta a Castelló.
El president Camps i el seu entorn -curiosament, tant el vicepresident, Víctor Campos, com el portaveu, Vicente Rambla, són "fills polítics" de Fabra- saben del risc que comportaria mantenir a la candidatura popular un personatge que molts ja consideren avui més que presumpte culpable.
Menys sort ha tingut l'alcalde d'Oriola, José Manuel Medina, que hauria comès més de 30 irregularitats i que ha renunciat a continuar al càrrec, que ocupa des del 1995. Aquest campsista d'anomenada ha cedit el número 1 de la llista local del PP a Mónica Lorente, zaplanista que havia fet tota la força possible per descavalcar un dels principals líders de Camps al sud. L'herència de Zaplana -si no comptem Fabra, que no és ni dels uns ni dels altres, sinó "fabrista"- és la que amenaça el futur polític de Camps. Morir matant?